Els Sentits i Teories de la Veritat en Filosofia

Els sentits de la veritat

Estrictament parlant, no hi ha coses vertaderes o falses; les coses són o no són. No hi ha coses falses, sinó enunciats falsos sobre les coses. La veritat o la falsedat són una propietat de les proposicions. Aquest és el sentit prioritari de la veritat: la veritat en sentit epistemològic, és a dir, en relació al nostre saber o coneixement proposicional.

Però abans d'aprofundir sobre aquest sentit epistemològic, convé considerar que, de vegades, també s'empra el terme veritat en altres sentits: l'ontològic i el moral.

• Sentit ontològic: Quan la veritat es predica com a propietat d'una cosa, utilitzem el terme per diferenciar la realitat autèntica de la mera aparença. L'ontologia és la disciplina filosòfica que estudia l'entitat, el ser, la realitat no en tant que és això o allò, sinó en tant que és.
• Sentit moral: En ocasions parlem de veritat atenent a la intenció del subjecte que formula amb sinceritat la seua creença, o bé formula un enunciat en què no creu amb ànim d'enganyar. En sentit moral, s'entén per veritat i falsedat la sinceritat i la mentida.

Teories sobre la veritat

1. Teoria de la veritat com a correspondència

Segons aquesta teoria, la veritat d'un enunciat consisteix en la seua concordança amb els fets. La veritat és la correspondència entre el que es diu i el que és, entre el contingut del pensament i de la realitat. El problema d'aquesta teoria és haver de comparar dues coses de distinta naturalesa.

2. Teoria de la veritat com a coherència

Per evitar el problema de l'anterior teoria, els filòsofs han preferit considerar que el que determina la veritat d'un enunciat és la seua coherència amb la resta d'enunciats del sistema, mentre que la inconsistència amb el cos de creences establert farà fals l'enunciat. Aquesta concepció de la veritat predomina en les ciències formals.

3. La teoria pragmàtica de la veritat

S'aplica a les ciències humanes i s'identifica amb la utilitat: si el coneixement és útil, és vertader. Un coneixement és útil si serveix per a resoldre els problemes específics dels éssers humans. El coneixement sempre té una funció pràctica; un coneixement és vertader si s'aplica satisfactòriament a la realitat, si ens permet actuar amb èxit, i és fals si no és aplicable satisfactòriament a la realitat.