Setmana Tràgica i Conflicte del Marroc: Causes i Conseqüències

De la Setmana Tràgica a la Vaga Revolucionària

El Conflicte Colonial del Marroc

Després de la pèrdua de les colònies d’ultramar el 1898, va començar la política colonial espanyola al nord d’Àfrica.

L'any 1906, Espanya va consolidar la seva penetració al nord d'Àfrica:

• La Conferència d’Algesires (1906) i el posterior Tractat Hispanofrancès (1912) van establir un protectorat francoespanyol.
• A Espanya li va correspondre el territori del Rif i en la costa atlàntica (Ifni i Rio de Oro).
• L’interès espanyol per aquesta zona radicava en:
  • Els possibles beneficis econòmics (mines).
  • Però sobretot en el desig de restaurar el prestigi de l’exèrcit.

Aquesta presència espanyola fou contestada pels berbers:

• Es van produir continus atacs que van donar lloc a un gran contingent militar per part d’Espanya.
• Però l’any 1909, els rifenys van infligir una derrota important a les tropes espanyoles al Barranco del Lobo.

Aleshores es va decidir augmentar el nombre de soldats. Es va disposar l'embarcament d'alguns regiments des de Barcelona, la qual cosa va provocar un moviment de protesta popular molt important.

La Setmana Tràgica de Barcelona

La guerra del Marroc ja era impopular entre la població, però el fet que el govern enviés forces reservistes va augmentar la seva impopularitat.

La mobilització contra la guerra:

• Es va iniciar al port de Barcelona durant l’embarcament:
  • Es va allargar-se una setmana.
  • Va prendre caràcter antimilitarista i anticlerical.
• El dia 24 es va constituir un comitè de vaga.

Va desbordar l’objectiu inicial de protesta i va acabar sent un esclat espontani de totes les tensions socials acumulades.

Les autoritats:

• Declaren l’estat de guerra.
• Inicien una dura repressió (17 assassinats).

Conseqüències polítiques:

• La repressió de la Setmana Tràgica va suscitar una onada de protestes.
• El govern conservador de Maura es va haver d’enfrontar a crítiques molt dures, i els liberals i republicans es van unir per exigir-ne la dimissió.
• L’oposició a Maura va aconseguir que Alfons XIII dissolgués les Corts i traspassés el govern als liberals.