El sistema circulatori, limfàtic i excretor humà

El sistema circulatori sanguini

Aquest sistema té com a objectiu distribuir la nostra sang amb nutrients i oxigen per tot el cos, produint el funcionament del nostre organisme. Però també, a part de transmetre aquesta sang als diferents òrgans, té l'obligació de recollir les substàncies de rebuig que formen aquests òrgans i el metabolisme cel·lular per portar-ho als diferents òrgans perquè ho puguin eliminar (com per exemple els ronyons). Igual que amb tots els éssers vius vertebrats, en les persones hi ha el mateix procediment constant: tots dos estan constituïts pels vasos sanguinis, pels quals circula la sang bombada per l'òrgan més important de tots: el cor (és el que ens permet impulsar la sang a gran velocitat pels diferents òrgans del nostre organisme).

Els vasos sanguinis

Són els conductes que porten aquesta sang als diferents òrgans del cos. Dins d'aquests conductes en podem trobar de diferents tipus, de diferent mida i amb diferents objectius. Estan formats per:

• Les artèries: Tenen la funció de transportar la sang amb oxigen i nutrients pels diferents òrgans del nostre sistema. Aquests conductes són gruixuts, resistents i elàstics per poder suportar la sang que va a tanta pressió bombada pel cor.
• Les venes: Aquests conductes recullen i transporten les substàncies de rebuig fins al cor. La composició dels seus conductes és més prima (ja que la sang no hi circula tan ràpidament). A l'interior d'aquests conductes trobem unes vàlvules que permeten que la sang no circuli en direcció contrària al cor.
• Els capil·lars: Són vasos microscòpics que uneixen les terminacions de les artèries amb les de les venes perquè així les cèl·lules de la sang que van per les artèries deixin totes les seves substàncies de rebuig a les venes, amb la finalitat que circulin fins al cor i més endavant siguin expulsades a l'exterior.

La sang i les seves funcions

La sang és un líquid viscós de color vermell i de gust salat que circula per l'interior dels vasos sanguinis. Una persona adulta sana pot arribar a tenir aproximadament uns 5 litres de sang a l'interior del seu cos; aquests litres de sang representen al voltant d'un 8% del seu pes corporal total. La sang intervé en moltes de les funcions del nostre organisme, entre les quals destaquen les següents:

• Nutrició: Quan la sang transporta els nutrients i l'oxigen extrets de l'aparell digestiu a totes les cèl·lules del nostre organisme.
• Respiració: Quan aquesta sang recull l'oxigen dels nostres pulmons i, després d'haver-lo transportat per tot el cos, recull i porta als pulmons tot el diòxid de carboni que ha obtingut dels diferents òrgans perquè s'expulsi.
• Excreció: Quan la sang transporta i recull els residus produïts per les cèl·lules i els porta fins a l'aparell excretor, on seran expulsats a l'exterior de l'organisme.
• Defensa: Dins de la sang es transporten els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes, que ajuden a combatre bacteris, virus i altres substàncies o matèries estranyes.
• Regulació tèrmica: S'encarrega de regular la temperatura corporal escalfant o refredant el cos (serveix per avisar si es té febre).

Composició de la sang

La sang humana té una gran part líquida anomenada plasma, dins del qual trobem diferents tipus de cèl·lules sanguínies:

• Plasma: És un líquid de color groguenc que té una composició del 90% d'aigua amb moltes altres substàncies dissoltes com glúcids, lípids, sals minerals, oxigen i diòxid de carboni. La majoria de les propietats de la sang es deuen a les proteïnes que extraiem dels diferents aliments que el cos digereix. Aquesta sang, quan no conté aquestes proteïnes, s'anomena sèrum sanguini, i el procés que experimenta per solidificar-se s'anomena coagulació.
• Cèl·lules sanguínies: N'hi ha de tres tipus diferents: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes. Tots tres provenen de les cèl·lules de la medul·la òssia vermella, situada a l'interior dels ossos de l'esquelet.
  • Glòbuls vermells (eritròcits): Són petites cèl·lules bicòncaves sense nucli, elàstiques i deformables, que constitueixen el 45% del volum de la sang. Participen en el transport d'oxigen i nutrients cap als òrgans, així com en la recollida de substàncies de rebuig. El seu color vermell és degut a l'hemoglobina que contenen al seu interior. El cos humà pot arribar a tenir entre 4,5 i 5,5 milions de glòbuls vermells per mil·límetre cúbic.
  • Glòbuls blancs (leucòcits): Són més grans que els glòbuls vermells i la seva funció és defensar el nostre organisme de virus, bacteris o qualsevol substància perillosa o desconeguda. Dins dels glòbuls blancs podem trobar: neutròfils, eosinòfils, basòfils, limfòcits i monòcits.
  • Plaquetes (trombòcits): Són fragments cel·lulars sense nucli provinents de la medul·la òssia que intervenen en la coagulació de la sang. N'hi ha entre 150.000 i 300.000 per cada mil·límetre cúbic de sang.

El cor i els circuits circulatoris

El cor és un òrgan muscular amb la mida aproximada d'un puny situat al tòrax, encarregat de bombar la sang per tot el cos.

• Circulació menor o pulmonar: La sang procedent de tot l'organisme arriba a l'aurícula dreta a través de dues venes principals: la vena cava superior i la vena cava inferior. Quan l'aurícula es contrau, impulsa la sang a través d'un orifici cap al ventricle dret. La contracció d'aquest ventricle condueix la sang cap als pulmons. En aquesta etapa, una vàlvula anomenada tricúspide evita el reflux de sang cap a l'aurícula, ja que es tanca per complet durant la sístole ventricular dreta. En el seu recorregut pels pulmons, la sang se satura d'oxigen (obtingut en inhalar) per retornar al cor per mitjà de les quatre venes pulmonars, que desemboquen a l'aurícula esquerra.
• Circulació major o general: La sang oxigenada provinent dels pulmons passa a l'aurícula esquerra a través de les venes pulmonars; des d'allà, passant per la vàlvula mitral, va al ventricle esquerre i després a l'artèria aorta, des d'on, a través de successives ramificacions, arriba a tots els racons de l'organisme.

El sistema circulatori limfàtic

Té la funció de recollir l'excés de líquid que queda entre les cèl·lules per retornar-lo a la sang, a més de transportar els greixos que s'absorbeixen a l'intestí. Està format per capil·lars limfàtics, vasos limfàtics i ganglis limfàtics, els quals filtren i eliminen substàncies estranyes i microorganismes.

L'excreció i l'aparell urinari

L'excreció (eliminació de substàncies de rebuig) és duta a terme per diversos òrgans:

• Pulmons: Eliminen el CO₂.
• Fetge: Produeix la bilirubina (destrucció de glòbuls vermells) i altres productes de degradació.
• Glàndules sudorípares: Eliminen aigua i sals minerals a través de la suor.
• Aparell urinari: Elimina productes tòxics procedents del metabolisme cel·lular.

1. Anatomia de l'aparell urinari

L'aparell urinari està format per:

• Ronyons: Filtren la sang. Són òrgans situats darrere de l'abdomen, amb forma de mongeta i color fosc. Estan formats per tres parts: l'escorça (part externa), la medul·la (per sota de l'escorça) i la pelvis renal (cavitat on es concentra l'orina). Cada ronyó conté aproximadament un milió de nefrons (unitats funcionals del ronyó), que connecten amb tubs col·lectors que desemboquen a la pelvis renal. Realitzen també altres funcions: segreguen eritropoetina (que estimula la producció de glòbuls vermells) i renina (que regula la pressió arterial).
• Vies urinàries: Vies per on circula l'orina.
  • Urèters: Conductos llargs (d'uns 28 centímetres) que surten de cada ronyó i transporten l'orina cap a la bufeta urinària, on s'emmagatzema. Quan la bufeta és plena, es produeix el reflex de la micció i l'orina s'expulsa a l'exterior.
  • Uretra: Conducte per on surt l'orina cap a l'exterior a través de l'obertura d'un esfínter a la seva part inicial.

2. Fisiologia de l'aparell urinari: formació de l'orina

L'orina, formada als nefrons, és un líquid compost per aigua, sals minerals, urea i àcid úric. Es forma mitjançant dos processos:

• Filtració glomerular: Pas de la sang del glomèrul a la càpsula de Bowman. Es filtren aigua, productes d'excreció i substàncies útils.
• Reabsorció tubular: Les substàncies filtrades són reabsorbides al llarg del túbul i recollides pels capil·lars que envolten el nefró, retornant a l'aparell circulatori, excepte la urea i l'àcid úric. De cada 125 ml de filtrat, només s'obté aproximadament 1 ml d'orina.

El medi intern

El medi intern és el conjunt de líquids que envolten les cèl·lules del nostre organisme. Aquestes cèl·lules s'encarreguen d'extreure l'oxigen i els nutrients que necessiten a partir dels aliments digerits i l'aire respirat. Després, aboquen les substàncies de rebuig perquè siguin transportades fins a l'aparell urinari o excretor i expulsades a l'exterior.

El medi intern de l'ésser humà està constituït per:

• Plasma intersticial: Líquid situat entre les cèl·lules amb funcions de defensa i nutrició cel·lular. S'origina a partir de la sang filtrada a través dels capil·lars sanguinis.
• Sang: Medi encarregat de transportar substàncies a les diferents parts de l'organisme.
• Limfa: Líquid format a partir del líquid intersticial que circula pels vasos limfàtics. Aquests vasos desemboquen finalment als vasos sanguinis, retornant el plasma a la circulació sanguínia.