Els sofistes: origen, doctrina i figures clau de la filosofia grega

Resumen

El text presenta els sofistes, els primers professionals de l'educació a Atenes durant la democràcia de Pèricles, al segle V a.C. Explica els seus trets teòrics com l'escepticisme i el relativisme, i analitza les doctrines de Protàgores i Gòrgies. Un estudiant hi trobarà una visió general del corrent sofista i les seves idees principals.

Puntos clave

Els sofistes van ser els primers professionals de l'educació, perquè cobraven pels seus ensenyaments.
Van aparèixer a Atenes durant la democràcia de Pèricles, al segle V a.C.
Incloïen disciplines com la retòrica, el dret i la política, necessàries per a la vida pública.
Compartien un escepticisme religiós, filosòfic i gnoseològic, i un relativisme cultural.
Protàgores afirmava que l'home és la mesura de totes les coses.
Gòrgies defensava que res existeix, que si existís no es podria pensar i que si es pensés no es podria comunicar.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Qui eren els Sofistes?

Els sofistes eren persones sàvies que destacaven en una determinada activitat teòrica o pràctica. El corrent sofista es caracteritzava per dos trets bàsics: van ser els primers professionals de l'educació (cobraven pels seus ensenyaments) i incloïen disciplines humanístiques com la retòrica, el dret i la política.

Apareixen a Atenes, durant la democràcia de Pèricles, al segle V a.C. L'estructura sociopolítica s'havia modificat: ara el governant era elegit pel poble, ja fos mitjançant votacions o per sorteig. Per ser un bon polític, es precisava tenir coneixements de retòrica, saber parlar i comunicar en públic. Tots aquests coneixements els oferien els sofistes; per tant, eren els encarregats d'educar els futurs polítics.

Trets Teòrics dels Sofistes

Els sofistes compartien diversos trets teòrics:

Un cert escepticisme, tant religiós com filosòfic i gnoseològic.
La defensa d'un relativisme cultural que posava en dubte patrons de conducta i qüestionava la moralitat de l'esclavitud.
La idea que l'única llei natural és la llei del més fort.
El relativisme i convencionalisme polític i gnoseològic.
La seva principal ocupació era l'ensenyament remunerat.

Protàgores: L'Home com a Mesura de Totes les Coses

Protàgores va ser un dels sofistes més importants. La seva doctrina coincideix amb Heràclit en què tot flueix incessantment. Per a ell, l'home és la mesura de totes les coses, perquè determina l'ideal de bellesa, de justícia i de bondat.

Creu en el relativisme: no és possible que hi hagi una veritat absoluta. Les opinions humanes es modifiquen, i el sistema polític i educatiu s'organitza per obtenir l'oportuna modificació de les opinions dels homes en la direcció adequada per a la utilitat privada o pública.

Gòrgies: El Nihilisme Sofista i la Incomunicabilitat

Les seves tesis principals són:

Res existeix.
Si alguna cosa existís, no podria ser pensada.
I si fos coneguda, seria incomunicable pels homes.

Per a ell, el ser i el no-ser no existeixen (perquè haurien de passar del ser al no-ser, i això no és possible). A més, si existís, no podria ser pensat, perquè les coses pensades no existeixen. I tampoc no es podria comunicar, perquè això ho farien a través de la paraula, i aquesta és el no-ser.

Preguntas frecuentes

Qui eren els sofistes?

Eren persones sàvies que destacaven en activitats teòriques o pràctiques i cobraven per ensenyar disciplines com la retòrica, el dret i la política. Van ser els primers professionals de l'educació.

Què defensava Protàgores?

Protàgores considerava que l'home és la mesura de totes les coses, perquè determina l'ideal de bellesa, de justícia i de bondat. Creia en el relativisme, és a dir, que no hi ha una veritat absoluta.

Quines són les tesis principals de Gòrgies?

Gòrgies sostenia que res existeix, que si alguna cosa existís no podria ser pensada i que, si fos pensada, seria incomunicable pels homes.