La veritat en la filosofia: criteri de veritat i corrents filosòfics

Resumen

El text introdueix el concepte filosòfic de veritat com a atribut de les proposicions que descriuen fets. Explica el criteri de veritat i els estadis entre la veritat i el dubte: certesa, opinió i dubte. Després presenta els principals corrents sobre la veritat: dogmatisme, relativisme, escepticisme i criticisme.

Puntos clave

La veritat, en sentit filosòfic, és un predicat que s'aplica a idees o proposicions que descriuen fets.
El criteri de veritat és el model que indica com ha de ser una proposició per ser vertadera.
Entre la veritat i el dubte hi ha la certesa, l'opinió i el dubte.
El dogmatisme defensa que el coneixement humà no té límits i que només hi ha una veritat.
El relativisme sosté que la veritat depèn de la persona; Protàgores és una referència clau.
L'escepticisme considera que el coneixement humà es limita a la creença i l'opinió.
El criticisme es situa entre el dogmatisme i l'escepticisme: el coneixement és possible però ha de ser revisat.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Què és la veritat?

El terme veritat és una paraula amb diverses accepcions: autenticitat, sinceritat o intensitat. Filosòficament, és un predicat o un atribut que s’aplica a les nostres idees o proposicions que descriuen fets i esdeveniments. Exemple: “És veritat que el sol és una estrella que emet llum pròpia”.

El criteri de veritat

El criteri de veritat és el model que ens indica com ha de ser una proposició per a ser vertadera.

Estadis entre la veritat i el dubte

Entre la veritat i el dubte hi ha diversos estadis intermedis:

La certesa: La veritat d’un judici se’ns presenta de manera que no en podem dubtar perquè ho hem comprovat o ho hem vist. Exemple: Si tiro un got pel balcó, aquest es trencarà (tinc la certesa que aquesta proposició és vertadera).
L’opinió: És el judici d’un individu o grup i comporta quasi seguretat, tot i que els que defensen una opinió admeten que existeix la possibilitat d’estar equivocats. No es pot justificar.
El dubte: Aquella situació psicològica en la qual no podem adherir-nos a un saber o opinió, però tampoc podem refutar-la.

Principals corrents filosòfics sobre la veritat

Dogmatisme

Considera que l’ésser humà i el seu enteniment poden arribar a conèixer-ho tot; és a dir, el nostre coneixement no té límits. També defensa que només existeix una veritat i que només les persones que accedeixin a aquesta veritat poden considerar-se sàvies.

Relativisme

Considera que l'ésser humà pot arribar a conèixer certes coses, però no existeix un coneixement universal ni una veritat absoluta, sinó que el coneixement i la veritat depenen de la persona; és subjectiva, com va dir Protàgores.

Relativisme radical: Considera que tots els coneixements són igual de vàlids; tot val.
Relativisme moderat: No hi ha un coneixement universal, però sí certes veritats.

Escepticisme

Els escèptics defensen que no existeix cap veritat i que el coneixement humà està limitat a la creença i l’opinió. Tot el que no es pot demostrar amb l'experiència és opinió i creença.

Criticisme

Es troba entre el dogmatisme i l’escepticisme. El coneixement és possible, però no és inqüestionable ni definitiu, sinó que ha de ser revisat i criticat.

Preguntas frecuentes

Què és la certesa segons aquest text?

La certesa és la situació en què la veritat d'un judici es presenta de manera que no en podem dubtar, perquè ho hem comprovat o ho hem vist.

Quina diferència hi ha entre relativisme radical i relativisme moderat?

El relativisme radical considera que tots els coneixements són igual de vàlids. El relativisme moderat afirma que no hi ha coneixement universal, però sí certes veritats.

Què defensa el criticisme?

El criticisme considera que el coneixement és possible però no és inqüestionable ni definitiu, i que ha de ser revisat i criticat.