Surrealisme i avantguardes catalanes: Manifest groc i Papasseit

Surrealisme

Fou producte del dadaisme. André Breton, autor del manifest fundacional del surrealisme, es va separar del dadaisme i va crear una nova teoria estètica: la literatura per fugir del racionalisme, que havia empobrit la civilització. Per Breton, per arribar a la superrealitat són necessàries l'amor, el somni i la descoberta de la vida urbana. Completa la realitat a través de l'inconscient. Les teories de la psicoanàlisi de Freud volen alliberar el món amagat, manifestat a través dels somnis, i que parlen de les realitats més profundes. Els surrealistes defensaven la llibertat total —ús de l'escriptura automàtica (les idees es plasmen al paper sense rectificació)— i l'ús del collage.

Manifest groc

A L'Amic de les Arts es publicà el Manifest groc, el març de 1928, signat per Dalí, Montanyà i Gasch. És el document literari més conegut de l'avantguardisme català. Era de to agressiu i sarcàstic i va denunciar el Noucentisme i l'afirmació dels nous corrents avantguardistes lligats al progrés de la tècnica.

Actuacions i recursos formals destacats en el manifest:

• Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina (es deixen paraules soltes per remarcar la importància).
• Alliberament gramatical de la paraula (suspensió de majúscules i signes de puntuació; ús d'espais en blanc i versos dividits).
• Alliberament racional de la paraula (un vers podia perdre el sentit racional).
• Desintegració i substitució de la paraula.

Per als avantguardistes van agafar importància el collage, la poesia visual i el cal·ligrama.

Joan Salvat-Papasseit

Neix a Barcelona (1894-1924). El pare va morir jove i Papasseit va deixar d'estudiar per treballar i cuidar la família. Als 20 anys publicava articles a revistes revolucionàries com Los Miserables, fundada per Fernando Pintado, de caràcter radical republicà. Joaquim Torres li va posar en contacte amb les avantguardes. Creà tres revistes: Un enemic del poble, Art voltaic i Proa. Va abandonar aquest camí perquè era massa individualista.

Comença com a poeta avantguardista i s'hi va anar separant per arribar a una poesia més personal i íntima. En la seva obra vacil·la entre dos projectes: el de moralista, lligat al modernisme regeneracionista, i l'altre de poeta, lligat a les experiències futuristes. El 1920 va publicar el primer manifest català futurista, contra els poetes amb minúscula. El 1921 va publicar a La Revista un text on defensava l'avantguarda i la poesia clàssica. Va dividir la seva obra en dues etapes: