Teatre Actual: Innovació i l'Obra de Benet i Jornet
Característiques de l'Escriptura Teatral Actual
A partir dels anys setanta, els nous camins teatrals es concreten en els següents punts clau:
Investigació de nous espais escènics
Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en llocs insospitats. Per exemple, companyies com La Cubana, que inicia la representació fora del recinte teatral, o La Fura dels Baus i Els Comediants, que transformen un estadi olímpic en un teatre.
Rebuig del teatre escrit a priori
El conjunt del grup s'involucra en la creació i el procés de producció teatral, fomentant la creació col·lectiva.
Importància de la figura del director escènic
El director és qui decideix finalment els detalls de tot allò que s’ha de representar, adquirint un rol central en la concepció de l'obra.
Rebuig de la visió occidental del teatre
Ha augmentat l’interès per les formes teatrals africanes i orientals, totes elles més rituals i simbòliques, enriquint la perspectiva global del teatre.
Barreja de mitjans expressius
Tot és vàlid en l’expressió teatral. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral actual, que barreja tota classe de tècniques, des del mim fins a les ombres creades a partir d'un focus de llum.
Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Audiovisual
En els anys seixanta, Josep Maria Benet i Jornet es va formar a partir de les lectures populars i els serials radiofònics. La seva obra teatral tracta la problemàtica d’aquella generació que va viure la postguerra i les seves limitacions.
Va ser el creador de la primera sèrie diària de tot el territori espanyol, “Poble Nou”, un autèntic fenomen social que va marcar un abans i un després en la televisió catalana.
Benet i Jornet és pràcticament l'únic autor de la seva generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat, perquè ha sabut mantenir una certa complicitat ideològica amb el públic. Ha escrit almenys trenta obres, i la seva evolució teatral ha partit del realisme social a l'intimisme, passant per la recerca d'un territori mític i el cicle de Drudània. En totes les seves obres teatrals ha situat l'entorn on té lloc l'acció com a condicionant per a les vides dels personatges, i això sovint els feia infeliços i cruels.