El Teatre Català Contemporani: Tendencies i Autors Clau
El Teatre de Manuel de Pedrolo
L'obra de Pedrolo, tot i que només presenta una etapa central sòlida, planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre aspectes fonamentals de l'existència humana. Els seus personatges habiten un món tancat, radicalment separat de l'exterior. Trobem personatges empresonats: els més decidits lluiten per la seva llibertat, mentre que els altres, dominats per la por, acaben acceptant la seva condició.
Escènicament, les situacions són tancades, angoixants i claustrofòbiques. Preocupat per la condició humana en un sentit transcendent, però compromès amb un país i un moment específics, Pedrolo utilitza les formes de l'absurd. El seu teatre, pessimista, planteja una rigorosa transposició de la realitat. Els personatges viuen abocats al seu món interior, sovint presoners del present, intentant aclarir el seu origen.
El Teatre Independent i la Dramatúrgia Actual
A principis dels setanta, van sorgir nombrosos grups de teatre independent que creaven muntatges col·lectivament, involucrant-se en la creació de l'espectacle i la producció. Aquesta pràctica continua avui dia, alliberant el text de convencions antigues i qüestionant procediments abans inqüestionables. Aquesta simbiosi ha propiciat l'aparició d'autors que no es limiten a la faceta textual.
Al País Valencià, s'han consolidat nous actors teatrals com Rodolf Sirera i Manuel Molins. Molins és autor d'obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, mentre que Sirera ha estat clau en la renovació del teatre contemporani. Després d'ells, s'ha retornat al teatre de text.
A Catalunya, hi ha diverses tendències: una dramatúrgia que analitza la realitat amb ironia i humor, i una altra on el diàleg es fragmenta, es repeteix i s'omple de dubtes i silencis, centrada en els problemes individuals.
Josep Maria Benet i Jornet
Format en les lectures populars i els serials radiofònics dels anys seixanta, Benet i Jornet va estudiar a la Universitat de Barcelona i va freqüentar l'EADAG. És l'únic autor de la seva generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat, gràcies a la seva evolució i la bona relació del seu teatre amb els plantejaments escènics dels joves directors, convertint-se en un referent per a les noves generacions.
La seva evolució ha passat pel realisme social, la recerca d'un territori mític amb les obres del cicle de Drudània, el retorn al realisme, l'apropament al teatre de Pinter, i finalment, el retorn a un intimisme.
En el seu teatre, l'entorn pesa sobre els éssers humans. En els primers anys, els seus personatges eren infeliços o cruels, mentre que més endavant, presenten la dificultat d'expressar-se. A més de la seva obra teatral, ha adaptat textos teatrals a guions cinematogràfics i ha contribuït a la creació d'un model autòcton de sèries i a la difusió televisiva d'adaptacions.