Teatre Elisabetià i Shakespeare: Context, Característiques

El Teatre Elisabetià

Cap al 1565, actors itinerants acostumaven a fer representacions teatrals als patis de les fondes. Més endavant, van muntar l’escenari a les anomenades arenes. A finals del segle, van començar a edificar-se teatres mantenint la mateixa estructura i la planta hexagonal. Es van acabar construint als suburbis de Londres, teatres com The Globe.

La música era un element essencial de l’obra. La funció solia tenir lloc a primera hora de la tarda. La decoració no canviava d’un acte a un altre.

Perquè poguessin existir companyies teatrals, es va recórrer al truc de considerar els actors com a “criats” d’algun aristòcrata o de la reina mateixa. Els actors eren malvistos, considerats homes de mals costums, i també per raons d’higiene. Les setmanes en què hi havia moltes víctimes a causa de la plaga, s’havien de tancar els teatres.

El teatre elisabetià es caracteritza per la simplicitat de l’escena. Tot el pes de l’obra recau en la paraula i en l’acció. Per canviar d’espai o de temps, un actor creuava l’escena amb un cartell. No hi havia actrius. Si el públic s’avorria, cridava o llençava tomàquets; per això era molt important captar la seva atenció. El ritme era molt ràpid i hi havia molta acció.

William Shakespeare

Característiques del Teatre de Shakespeare

Una de les característiques bàsiques és l’interès pel llenguatge, l’acumulació abassegadora de mots que enlluerna, tal com pretenia l’estètica del Barroc. Hi ha presència de música. S’hi poden apreciar una gran varietat de registres lingüístics i té un vocabulari amplíssim.

Shakespeare no té paciència per atenir-se a les restriccions de l’art clàssic i opta per explicar diverses històries simultàniament, anar d’una ciutat a l’altra, abraçar períodes de temps que superen el dia, etc. L’única norma que respecta és l’estructura de l’obra en cinc actes. A més, barreja els tons nobles i elevats de la tragèdia amb els populars, humorístics i satírics de la comèdia. També barreja prosa i vers, emprant-hi formes mètriques variades. Tot en Shakespeare és barroc, desordenat i vital.

No podem considerar que Shakespeare fos un renovador de les tècniques ni de les modes teatrals del seu temps. Escriu obres basades en cròniques clàssiques i mostra una clara influència de Sèneca. El personatge del Clown o Fool es convertí en un dels seus elements favorits.

La tragèdia de Shakespeare és més humana que no pas la grega; hi trobem el destí i la fatalitat que tot ho domina, però sense arribar a l'anorreament absolut de l'ésser humà. En les obres de Shakespeare, també hi trobem elements sobrenaturals.

Els temes de les obres de Shakespeare tampoc no es caracteritzen per la seva originalitat; molts dels arguments provenen de la història o bé de la literatura contemporània, però ell els dona una forma nova. Així, a Romeo i Julieta agafa la trama directament del poema d’Arthur Brooke.

Un altre dels trets fonamentals del teatre de Shakespeare és la procacitat, l’atreviment, l’atracció per la prosa picant, agosarada, plena d’expressions obscenes.

Obra Dramàtica

• Primeres obres: Inclouen títols com Romeo i Julieta.
• Tragèdies històriques: Barreja la tragèdia amb el to llicenciós de la farsa popular. Exemples: Ricard II, Enric IV.
• Comèdies i obres problemàtiques: Exemples: Molt soroll per no res, El mercader de Venècia.
• Grans Tragèdies: Qüestionen institucions o convencions socials i morals importants.
  • Hamlet (la bogeria fingida del protagonista li permet criticar lliurement tot el món de la cort)
  • Otel·lo (la gelosia del protagonista serveix per qüestionar la naturalesa de l’amor)
  • El Rei Lear (la dignitat de l’ésser humà)
  • Macbeth (el poder destructor i deshumanitzador de l’ambició humana)
• Darrer període: Elements simbòlics i màgics. Obres de maduresa pensades per a un públic més selecte i elitista que es mou a l’entorn del nou rei dels Stuart. Exemples: Cimbelí, Conte d’hivern, La Tempesta.