Teixit Muscular Esquelètic: Estructura i Contracció

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB

Teixit muscular esquelètic

El teixit muscular està format per masses de teixit elàstic, contràctil i resistent que tiren dels nostres ossos quan ens movem. Amb el terme múscul ens referim a un conjunt de cèl·lules musculars organitzades i unides per teixit connectiu. Cada cèl·lula muscular s'anomena fibra muscular. Les fibres musculars estan especialitzades en la contracció.

Musculatura estriada

El múscul esquelètic és un tipus de teixit muscular estriat que presenten els músculs units a l'esquelet. Està format per cèl·lules o fibres allargades i multinucleades que situen els seus nuclis a la perifèria.
Obeeixen a l'organització de proteïnes d'actina i miosina que li confereixen aquest estriament que es veu al microscopi. Són usats per a facilitar el moviment i mantenir la unió os-articulació a través de la seva contracció. Són de contracció voluntària (a través d'innervació nerviosa), encara que poden contreure's involuntàriament.
El cos humà està format aproximadament d'un 40% d'aquest tipus de múscul i un 10% de múscul cardíac i visceral.
Els músculs tenen una gran capacitat d'adaptació, modifiquen més que cap altre òrgan tant el seu contingut com la seva forma. D'una atròfia severa pot tornar a reforçar-se en poc temps, gràcies a l'entrenament, igual que amb el desús s'atrofia conduint al múscul a una disminució de grandària, força, fins i tot reducció de la quantitat d'orgànuls cel·lulars. Si s'immobilitza en posició d'escurçament, al cap de poc temps s'adapta a la seva nova longitud requerint entrenament a força d'estiraments per a tornar a la seva longitud original, fins i tot si es deixa estirat un temps, pot donar inestabilitat articular per la hiperlaxitud adoptada.

El múscul, a causa del seu alt consum d'energia, requereix una bona irrigació sanguínia que li aporti aliment i per a eliminar desfets, això al costat del pigment de les cèl·lules musculars li donen al múscul una aparença vermellosa en l'ésser viu.

Estructura de la fibra muscular

La fibra muscular o miòcit és una cèl·lula fusiforme i multinucleada amb capacitat contràctil i de la qual està compost el teixit muscular. La membrana cel·lular s'anomena sarcolema i el citoplasma sarcoplasma. Conté orgànuls cel·lulars, nuclis cel·lulars, mioglobina i un complex entramat proteic de fibres anomenades actina i miosina la principal propietat, la contractilitat, és la d'escurçar la seva pròpia longitud quan són sotmeses a un estímul físic, químic, elèctric o mecànic.

Mecanisme de la contracció muscular

  1. Un potencial d'acció viatja al llarg d'un nervi motor fins a les seves terminacions en les fibres musculars.
  2. A cada terminació, el nervi secreta una petita quantitat de substància neurotransmissora, l'acetilcolina.
  3. Aquesta acetilcolina actua sobre una àrea localitzada a la membrana de la fibra muscular, obrint nombrosos canals acetilcolina-dependents dins de molècules proteiques en la membrana de la fibra muscular.
  4. L'obertura d'aquests canals permet que una gran quantitat d'ions de sodi flueixin cap a dins de la membrana de la fibra muscular al punt terminal neural, desencadenant una acció en la fibra muscular.
  5. El potencial d'acció creua al llarg de la membrana de la fibra muscular de la mateixa manera com el potencial d'acció creua per les membranes neurals.
  6. El potencial d'acció despolaritza la membrana de la fibra muscular i també passa a la profunditat de la fibra, on fa que el reticle sarcoplasmàtic alliberi cap a les miofibril·les gran quantitat d'ions de calci, que estaven emmagatzemats a l'interior del reticle sarcoplasmàtic.
  7. Els ions de calci provoquen grans forces atractives entre els filaments d'actina i miosina, fent que ells llisquin entre si, contribuint així al procés contràctil.
  8. Després d'una fracció de segon, els ions de calci són bombats de tornada al reticle sarcoplasmàtic, on romanen emmagatzemats fins que un nou potencial d'acció arribi; aquesta eliminació dels ions de calci finalitza la contracció.