Teoria de Piaget: Les 4 Etapes del Desenvolupament Cognitiu

La Teoria del Desenvolupament Cognitiu de Piaget

Etapa Sensoriomotriu (del naixement fins als dos anys)

Aquest període abasta el temps anterior a l'adquisició del llenguatge. Piaget creu que la intel·ligència del nen es manifesta en les seves accions. Piaget anomena aquest acte esquema d'acció.

Conceptes clau de l'etapa sensoriomotriu

• Assimilació: És la incorporació d'un objecte o d'un estímul nou a esquemes existents prèviament. A qualsevol edat, el nen té un conjunt d'accions o d'operacions, i els objectes o les idees noves s'assimilen a les més velles, ja existents.
• Acomodació: És el procés oposat a l'assimilació. És la tendència a ajustar-se a un nou objecte, a canviar els propis esquemes d'acció per tal que casin amb el nou objecte.
• Desenvolupament intel·lectual: És l'adaptació a situacions noves. Els experiments descrits són bons exemples d'aquesta tensió entre l'assimilació i l'acomodació.

Etapa Preoperacional (dels dos fins als set anys)

El nen de l'etapa preoperacional posseeix un llenguatge, com també els significats dels objectes.

Exemple d'egocentrisme: Va posar una nina entre els barrots del balcó, i li explicava tot el que veia al carrer. Després va asseure la nina al sofà i li explicava el que ell havia vist al jardí.

Piaget no creu que el nen de dos o tres anys que reuneix un grup de formes semblants mostri necessàriament que faci una categorització o una classificació (Exemple: reuneix tots els cubs vermells en una pila).

Encara que el nen de tres anys simbolitza, les seves paraules i imatges no estan necessàriament organitzades en conceptes i regles articulades fermament. Aquest procés té lloc en l'etapa següent, la de les operacions concretes.

Actualitat i Crítica de les Teories de Piaget

La teoria de Piaget no ha estat acceptada universalment. Malgrat les variacions individuals del ritme amb què els nens progressen en el desenvolupament, les idees de Piaget es confirmen.

Els investigadors moderns perceben el desenvolupament com un procés més continuat del que Piaget pensava. En detectar indicadors de cada etapa en els períodes anteriors, s'han postulat qualitats conceptuals que potser Piaget no va veure. Queden moltes idees sobre el pensament de Piaget, ja que va identificar elements cognitius importants.

Etapa de les Operacions Concretes (dels set fins als dotze anys)

Hi ha diverses diferències importants entre el nen que es troba en l'etapa preoperacional i el que es troba en la de les operacions concretes:

• Representacions mentals

  Una de les diferències més importants que s'observen entre els nens de les etapes és que el de la primera no té una representació mental d'una sèrie d'accions. Exemple: El nen pot aprendre a anar de l'escola a casa, però no pot seure a una taula, agafar paper i llapis i dibuixar la ruta que recorre.

• Conservació

  Una altra diferència és que no s'hi produeix l'operació de conservació. Un nen de 5 anys creu que quan es canvia la forma d'una figura de plastilina, la quantitat de plastilina també canvia. Exemple: Si li ensenyéssim dues boles de plastilina rodones i n'aixaféssim una, i li preguntéssim quina té més plastilina, dirà la rodona.

• Termes de relació

  El nen no comprèn els termes de relació, com el de més fosc, més ample, més gran, i tendeix a pensar en termes absoluts. Interpreta «més fosc» com si volgués dir «molt fosc» i no simplement «més fosc que un altre». Exemple: Si se li ensenyen dos objectes clars, un dels quals és més fosc que l'altre, i se li demana que triï el fosc, possiblement no respondrà.

• Inclusió de classes

  Una altra limitació del pensament que es troba en l'etapa preoperacional és que no es pot raonar simultàniament sobre la part del tot i el tot. El nen no pot entendre que una part d'una cosa està inclosa dins la seva totalitat. Exemple: Si a un nen de 5 anys se li donen, en un sol grup, vuit caramels vermells i quatre verds, ell dirà que n'hi ha més de color vermell. Piaget pensa que aquesta resposta significa que el nen no pot raonar simultàniament sobre una part i el tot.

• Classificació i seriació

  Una altra diferència és la capacitat d'ordenar objectes segons la dimensió quantificada, com la del pes o la mida. Exemple: Un nen de 5 anys no pot ordenar vuit pals de longitud diferent en una filera.

Etapa de les Operacions Formals (dels dotze anys en endavant)

El pensament té una sèrie de característiques que el diferencien de l'etapa prèvia de les operacions concretes.

• Pensament hipotètic-deductiu

  L'adolescent és capaç de pensar en totes les maneres possibles de solució d'un problema particular. Exemple: El nen petit dirà el que ha passat sense pensar en altres possibilitats, mentre que l'adolescent sí que potser les pensa.

• Organització d'operacions superiors

  El pensament de l'adolescent és també molt deductiu i organitza les seves operacions en operacions d'ordre superior; busca la manera d'utilitzar regles abstractes per resoldre tota una classe de problemes.

  Exemple matemàtic: Quin és el número que sumat a 30, dona com a resultat el triple d'ell mateix? El nen de set anys intentarà resoldre el problema per assaig i error, en canvi, l'adolescent plantejarà l'equació i la resoldrà. Aquestes unitats més complexes s'anomenen estructures combinatives, i són necessàries per entendre les matemàtiques superiors.