Teories de l'evolució: fixisme, Lamarck i Darwin

Resumen

El document repassa les principals teories sobre l'origen i la transformació de les espècies: el fixisme amb el creacionisme i el catastrofisme de Cuvier, la teoria evolutiva de Lamarck i la teoria de la selecció natural de Darwin i Wallace. Explica els principis de cada teoria i les seves limitacions, especialment el que Darwin no va poder explicar sobre l'origen de les variacions.

Puntos clave

El fixisme considerava que les espècies eren immutables des de la seva aparició (creacionisme).
Cuvier va proposar el catastrofisme: grans catàstrofes van extingir espècies i en van fer aparèixer de noves.
Lamarck (1809) va proposar que la funció crea l'òrgan i que els caràcters adquirits s'hereten.
Darwin i Wallace van formular la teoria de la selecció natural, en què el medi afavoreix els individus millor adaptats.
La selecció natural s'ha demostrat certa i aplicable a tots els éssers vius.
Darwin no va poder explicar l'origen de les variacions entre individus perquè encara no es coneixien el DNA ni les lleis de Mendel.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Les Teories Fixistes: Creacionisme i Catastrofisme

Fins al segle XVIII, els científics consideraven que les espècies eren immutables, que no havien canviat des que van aparèixer (creacionisme).

Entre els fixistes destaca Linné, que va ser el primer a classificar els éssers vius.

A finals del segle XVIII, Cuvier va elaborar la teoria del catastrofisme, segons la qual al llarg de la història de la Terra hi ha hagut grans catàstrofes que van extingir la flora i la fauna existents, fet que va provocar l'aparició d'altres espècies. D'aquesta manera explicava les diferències entre els fòssils i les espècies actuals.

Els Mecanismes de l'Evolució: La Teoria de Lamarck

L'evolució és la modificació progressiva de les espècies. La primera teoria evolutiva, proposada per Lamarck el 1809 (teoria lamarckiana), es basa en dos principis:

La funció crea l'òrgan: els éssers vius evolucionen segons l'ús que fan dels seus òrgans. Per exemple, un animal que mengi fulles d'arbre, a mesura que s'acabi les de baix estirarà el coll per arribar a les de dalt, per la qual cosa se li anirà allargant progressivament.
Els caràcters adquirits s'hereten: els caràcters que adquireix un individu es transmeten a la seva descendència.

Els Mecanismes de l'Evolució: La Teoria de Darwin

A mitjan segle XIX, Darwin i Wallace, treballant separadament, van desenvolupar una nova teoria evolutiva.

Aquesta teoria es fonamenta en el fet que els organismes d'una mateixa espècie no són mai exactament iguals (poden ser més ràpids o més lents, camuflar-se millor o pitjor, etc.). En la "lluita per l'existència", que consisteix, de manera simplificada, a menjar sense ser menjat, hi ha organismes que en surten afavorits (troben més menjar, fugen, s'amaguen o es defensen millor, etc.). Aquests tenen més facilitats per sobreviure i, per tant, deixen més descendents.

És a dir, el medi elimina o afavoreix uns caràcters determinats, de manera que es van acumulant les variacions més beneficioses. És la teoria de la selecció natural, també anomenada darwinisme, ja que Darwin va ser el primer a publicar-la.

La selecció natural com a mecanisme evolutiu ha demostrat ser certa i aplicable a tots els éssers vius. El que Darwin no va poder explicar, però, és l'origen de les diferències entre els individus d'una mateixa espècie, perquè encara no s'havia descobert el DNA i Mendel no havia enunciat les lleis de l'herència.

Preguntas frecuentes

Què afirmava el fixisme?

El fixisme sostenia que les espècies eren immutables i que no havien canviat des que van aparèixer. Linné, que va classificar els éssers vius, era un dels fixistes destacats.

Què és la teoria lamarckiana?

És la primera teoria evolutiva, proposada per Lamarck el 1809. Es basa en que la funció crea l'òrgan i que els caràcters adquirits es transmeten a la descendència.

En què consisteix la selecció natural?

Els organismes d'una espècie presenten variacions i, en la lluita per l'existència, els més favorables sobreviuen i deixen més descendents. El medi elimina o afavoreix caràcters i es van acumulant les variacions més beneficioses.