El Text: Coherència, Cohesió i Adequació - Guia Completa
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,78 KB
El Text: Coherència, Cohesió i Adequació
El text és la unitat de comunicació verbal oral o escrita emesa per un parlant de manera intencionada amb un propòsit determinat i en una situació concreta. El text pot estar format per un enunciat o per un conjunt d’enunciats que transmeten un missatge amb sentit complet. El text ha de tenir coherència, cohesió i adequació. La coherència té a veure amb la tria i l’organització de la informació pertinent d’un text, amb l’organització i la successió lògica i clara. Implica tenir idees principals i secundàries, a més de l’organització d’informació que està ordenada en paràgrafs. La cohesió textual és la propietat segons la qual totes les parts d’un text estan lligades formalment. Els mecanismes de referència gramaticals són:
Mecanismes de Referència Gramaticals
- L’anàfora: es produeix quan hi ha un element que anomenem anafòric (Ella parlarà amb el tutor) -> Ella
- La catàfora: és l’element lingüístic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment (ella no vindrà, la teua amiga). Ella és catàfora.
- L’el·lipsi: (Carles i Pere) ells és l’el·lipsi.
- La dixi:
- Temporals (com ara: ara, demà, pròximament…)
- Espacials (com ara: ací, allà, aquest, aquell)
- Personals (jo, tu, ells, nosaltres…)
Connectors Textuals
A més, hi ha dos tipus de connectors:
- D’ordre (Per començar, per acabar, en primer lloc, breument…)
- De relació lògica (Perquè, ja que, per tant, per…, ara… ara…)
L'Adequació
Finalment, l’adequació és la propietat mitjançant la qual un text s’adapta al context comunicatiu en què se situa: el canal de transmissió d’un missatge, oral o escrit; els textos poden pertànyer a un àmbit d’ús públic o privat; les varietats lingüístiques; la modalitat textual, gèneres...; les veus del discurs.
Text Argumentatiu
Entre les característiques lingüístiques de l’argumentació hi ha aquestes:
- Abundància d’elements modalitzadors, com ara verbs de pensament del tipus: pense, opine, crec, supose… a més d’adjectius valoratius com bonic, agradable… i adverbis valoratius com molt, poc, nombros…
- Inclusió de diverses veus, siga mitjançant l’expressió d’una tesi i una antítesi introduint citacions d’autoritat. Formalment es manifesta mitjançant les cometes, la cursiva i les citacions…
- Predomini de les funcions lingüístiques emotiva i referencial.
- Abundants connectors d’ordre, contrast, finalitat, causa i conseqüència.