Els primers textos en català: origen i evolució

Els primers textos en català

Orígens i evolució

Entre els segles VIII i XI, totes les llengües romàniques es van desenvolupar com a conseqüència de l'evolució del llatí vulgar en alguns dels territoris que havien format part de l'Imperi Romà. No obstant això, el llatí continuava sent l'única llengua escrita. A partir d'aquests segles, s'observa com en els documents escrits en llatí apareixen mostres de les noves llengües parlades.

Els primers documents conservats en una llengua romànica no es poden considerar una partida de naixement perquè:

1. Les llengües primer es parlen i després s'escriuen.
2. Les còpies dels documents conservats poden ser de segles posteriors a l'original.

Al segle IX, el poble ja no entenia el llatí i es parlaven les diferents llengües romàniques. L'any 813, es va reunir un concili a la ciutat francesa de Tours i va recomanar als clergues que prediquessin en llengua romànica perquè el poble els entengués.

Els primers textos que es conserven són textos feudals. Durant el segle XI, apareixen paraules i expressions de caràcter feudal, i fins al final d'aquest segle trobem escrits en llengua catalana. Si no ens ha arribat cap text en català del segle X, és perquè no s'han conservat. Els primers textos escrits en català que s'han conservat són dels segles XII i XIII.

• Llibre Jutge (text jurídic): és una traducció del Liber Iudiciorum, el codi de lleis visigòtiques (originalment redactat en llatí).
• Les Homilies d'Organyà: còpia d'un manuscrit anterior que es devia perdre, dels segles XII i XIII, són un recull de sermons o homilies, és a dir, comentaris.

La gent s'acostumava a escoltar-los com un espectacle. D'aquí apareix la figura del joglar, que portava de castell en castell els poemes que els escriptors escrivien per als senyors. S'aprenien els textos de memòria i els recitaven acompanyats de música.

Els llibres o còdexs eren manuscrits de pergamí, a l'abast dels monestirs i senyors rics. L'aparició del paper (segles XII-XIII) va permetre escriure obres més extenses.

Literatura trobadoresca

Són els primers textos literaris catalans.

• Trobadors: els que feien les poesies trobadoresques en occità.
• Joglars: els que recitaven les poesies dels trobadors.
• Cançoners: reculls de les poesies dels trobadors.
• Poetes: els que feien poesia en llatí.
• Espies: lausegiers.
• Hom: trobador.
• Midons o pseudònim: dama.
• Gilós: marit.

Característiques:

• Culta.
• Lírica.
• Escrita en provençal.
• Mètrica rigorosa.
• De fàcil memorització.
• Autor conegut.
• L'amor cortès és el tipus d'amor que escrivien els trobadors, és a dir, el triangle amorós que tenia el trobador, la dama i el marit de la dama.
• L'estil pot ser leu (busca senzillesa expressiva: sàtira), clus (hermetisme en el sentit de les paraules: més elaborat), o ric (elaboració literària cap a la bellesa sonora: molt més elaborat).