Tipologia del personal i gestió dels serveis públics: funcionaris, formes de gestió i recursos

Tipologia personal serveis administració

Actualment hi ha dos grans grups: els funcionaris i els laborals. També existeix un tercer grup, els eventuals, que tenen una funció lligada a la designació; però, tret d'alguna diferència, estan considerats com a laborals pel que fa a la regulació.

Els funcionaris estan subjectes al dret administratiu. Segons l'article 9 de l'EBEP, el funcionariat de carrera s'accedeix mitjançant un sistema de selecció que segueix uns requisits de mèrit i capacitat. No existeix la lliure designació perquè el fet de ser funcionari assegura, en general, l'estabilitat en el lloc de treball.

Interins: segons l'article 10 de l'EBEP, ocupen un lloc creat per a un funcionari de carrera però, mentre no es trobi la persona definitiva, l'ocupa un interí. L'interí és seleccionat mitjançant criteris de mèrit i capacitat.

Segons la Llei 7/2007, Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP), a l'article 8 qualsevol funció que tingui per objectiu salvaguardar l'interès públic ha de ser realitzada per un funcionari públic.

Personal laboral (article 11): tindrà un contracte indefinit o temporal. Els llocs que aquest tipus de personal podrà ocupar es desenvoluparan en la normativa de la funció pública i en la normativa laboral aplicable.

Formes de gestió dels serveis públics (directa/indirecta)

Hi ha dues formes bàsiques de gestió de serveis públics:

• Prestació directa: titularitat i gestió per part de l'administració.
• Prestació indirecta: titularitat de l'administració i gestió privada.

Prestació directa

La gestió directa es pot dur a terme mitjançant formes de dret públic i formes de dret privat. Malgrat que sigui una entitat amb règim privat, es troba en mans de l'administració quan el capital és majoritàriament públic.

Formes de dret públic

• Gestió pel mateix ens: és una forma de dret públic de prestació directa. La gestió del servei està a càrrec de persones que depenen directament dels acords i actes dels òrgans de l'administració. A través de la gestió directa, l'administració assumeix el servei i el centralitza; per tant, és la mateixa administració la que exerceix la potestat de direcció i gestió del servei i assumeix el risc que implica gestionar-lo. Normalment la fan servir les administracions locals que tenen pocs recursos.
• Organisme autònom: implica, a diferència de l'anterior, la creació d'una persona jurídica amb personalitat pròpia i dotada d'un pressupost diferenciat del de l'administració que el crea. L'organisme autònom és un instrument per a la gestió dels serveis, té un caràcter instrumental i la seva raó de ser és la gestió d'aquell servei. Els organismes autònoms regeixen pel dret administratiu i han de tenir un consell rector, la composició del qual es determina en els estatuts de l'organisme (per exemple, el patronat de turisme de Tarragona).
• Entitats públiques empresarials: són una forma de dret públic per gestionar directament un servei i, en aquesta entitat, hi haurà un consell d'administració. La composició d'aquest consell quedarà establerta d'acord amb els seus estatuts; en molts aspectes es regeixen pel dret privat (per exemple, RENFE).

Formes de dret privat

• Societat mercantil amb capital íntegrament públic: 100% de capital d'origen públic, transferit de l'administració. Cada vegada s'utilitzen més aquestes formes perquè la seva estructura permet una aplicació àgil i eficaç del servei públic. Aquesta forma privada s'exerceix en règim d'empresa i, perquè es pugui utilitzar aquesta figura, caldrà que el servei que es presti sigui susceptible de contraprestació econòmica (per exemple l'EMT).

Prestació indirecta

La gestió indirecta significa que en la gestió hi ha una intervenció d'un particular o d'una empresa i aquests subjectes estan lligats amb l'administració, titular del servei, a través d'un contracte (vegeu art. 253 de la Llei de Contractes del Sector Públic). La contractació de la gestió dels serveis públics adoptarà qualsevol de les modalitats següents:

• Concessió: l'empresa gestiona el servei públic assumint el risc que això implica.
• Gestió interessada: l'administració i l'empresa participen en els resultats de l'explotació del servei en la proporció establerta en el contracte.
• Concert: amb persones físiques o jurídiques que ja estiguin realitzant prestacions semblants a les que constitueixen el servei públic de què es tracta.
• Societat econòmica mixta: el capital de la societat és públic i privat.

Revisió dels actes nuls i anulables

La revisió d'ofici dels actes nuls de ple dret (art. 102 LRJAP)

La revisió d'ofici dels actes administratius es preveu actualment a l'article 102. Els aspectes més destacats d'aquesta institució són:

• El principi d'irrevocabilitat dels actes administratius declaratius de drets: per analitzar la revisió d'ofici dels actes administratius cal partir d'aquest principi. Tradicionalment, si un acte administratiu té un caràcter favorable per al seu destinatari, l'administració no el podia revocar. En canvi, aquesta prohibició no operava en relació amb els actes desfavorables o de gravamen, que es consideraven lliurement revocables per l'administració.
• La normativa vigent ha flexibilitzat l'aplicació d'aquest principi d'irrevocabilitat i habilita l'administració a revisar per si mateixa els seus actes declaratius de drets, prèvia concurrència de determinats requisits. L'article 105.1 LRJAP disposa que les administracions públiques podran revocar en qualsevol moment els seus actes de gravamen o desfavorables sempre que aquesta revocació no constitueixi una dispensa o extinció no permesa per les lleis, ni sigui contrària al principi d'igualtat, a l'interès públic o a la seguretat jurídica.

Procediment d'impugnació: reglaments i disposicions de caràcter general

El recurs ordinari

El recurs ordinari s'ha de formalitzar per escrit. Els terminis i característiques principals són:

• Terminis de 2 mesos pels actes expressos; també aplicable als recursos d'impugnació de reglaments, per petició fora de termini i per inactivitat (primer cal reclamar durant 3 mesos i després, un cop transcorreguts aquests, es sol·liciten els dos mesos per impugnar).
• Terminis de 6 mesos en cas de silenci administratiu.
• En cas de via de fet, sol·licitar termini de 10 dies.
• Agost és mes inhàbil en via contenciosa administrativa, excepte en recursos de drets fonamentals, que són més ràpids.

El recurs ordinari s'inicia amb un escrit d'interposició al jutjat en el qual cal exposar (i això és el que seguirà durant tot el pleit): quina actuació administrativa es recorre, què ha passat, què es demana, adjuntar el que es recorre i indicar la quantia del recurs, ja que això determina si es farà un procediment ordinari o abreujat. Si no hi ha pretensió quantificada, és preferible indicar una quantia indeterminada perquè poden sorgir danys i perjudicis més greus.

Contingut de la demanda

• Solicito / Demano: reclamar a l'administració l'expedient administratiu, indicar què es demana. L'expedient administratiu ha d'estar en català o castellà, foliats i amb índex, i ha de ser original o una còpia compulsada. Si l'administració no aporta l'expedient en 20 dies, el jutge pot imposar sanció.
• Emplaçament: es notifica a les altres parts interessades, que tenen 9 dies per personar-se i, possiblement, per sol·licitar l'admissió del recurs administratiu. Motius d'inadmissió poden ser falta de jurisdicció o competència, manca de legitimació del recurrent, existir una resolució judicial prèvia que hagi desestimat un recurs idèntic, o presentació fora de termini.
• Abans d'inadmetre, el jutge atorgarà al recurrent un termini de 10 dies perquè formuli la demanda, i és l'únic termini en què es pot declarar la caducitat processal. Cal assegurar-se que l'expedient està complet, que l'idioma és l'adequat, etc.

Estructura de l'escrit de demanda

L'escrit de demanda consta de:

• Dades (identificació de les parts i del procediment).
• Digo: antecedents de fet, que solen reproduir tots els documents i fets de l'expedient administratiu.
• Fonaments de dret: justificació legal de la pretensió.
• Solicito: pretensions.
• "Primer otro sí digo": si es sol·licita que el pleit s'orde la pràctica de proves.
• Proposta de proves: ha d'anar adjunta amb l'escrit de la demanda. La part actora fa el petitium, on exposa les pretensions.

Escrit de proposició de proves

L'escrit de proposició de proves serveix per a indicar quines proves s'utilitzaran i permet que les parts puguin demostrar les seves al·legacions. Es realitza sempre que no es tracti d'un pleit estrictament judicial. En el "digo" s'indica el tipus de proves que es sol·liciten (documentals, pericials, testificals, etc.) i al final es recull el "solicito" de les proves.