Tirant lo Blanc i la novel·la cavalleresca valenciana

Nuclis temàtics

• Cavalleresc: El cavalleresc, en què apareixen duels, parlaments, batalles, etc. L'heroi destaca per damunt de la resta de personatges. Es descriuen de manera més realista i detallada.
• Històric: L'històric: la vida de la cort, les guerres contra els turcs, la caiguda de Constantinoble.
• Quotidià-realista: El quotidià-realista, amb una visió satírica, humorística i sense prejudicis dels defectes i passions dels personatges, i en la descripció de la vida quotidiana i de les escenes amoroses eròtiques i cortesanes.

Una nova concepció de la poesia

La difusió i les edicions de l'obra del nostre autor més conegut, amb l'expansió de la impremta, van fer que fos admirat i imitat per autors del Segle d'Or de la literatura castellana. Desbancà la poesia dels trobadors perquè analitza el seu món íntim ple de contradiccions. Veu l'amor com una barreja de cos i esperit, desig i renúncia, bé i mal. La impossibilitat de ser correspost en aquesta aspiració de perfecció el porta al desengany, a pensar en la mort i a dubtar sobre Déu i el pecat.

Una visió renaixentista de l'heroi i de l'amor

Una altra de les característiques que denoten la modernitat i el to és el tractament de l'amor: les situacions amoroses són descrites per Martorell amb un to inusual, hi ha una evolució de la visió sobre la dona i un predomini de l'idealisme sobre la carnalitat.

La novel·la total

Martí Joan de Galba va publicar Tirant lo Blanc vint-i-cinc anys després de la mort de Martorell. L'obra fou traduïda i editada en altres llengües. Aquesta novel·la és, a parer de molts, el millor llibre de la literatura occidental del segle XV. Tracta el tema cavalleresc amb uns tints de realisme desconeguts i amb una alegria vital desbordant. La complexitat i evolució dels personatges principals o el desenllaç sorprenent de la novel·la trenquen els motlles del gènere.

L'escola satírica valenciana: Jaume Roig i L'Espill

Procedent de la burgesia valenciana del segle XV, escriu una obra d'intenció moral, amb la qual pretén alliçonar el seu nebot a través del relat de la peripècia vital del protagonista, marcada per les seues relacions desgraciades. Roig s'inscriu així en el corrent misògin medieval que recorre tota Europa.