Transició Espanyola: De la Dictadura a la Democràcia

La Construcció de la Democràcia

Durant els mesos que seguiren l’aprovació de la Llei de Reforma Política va tenir lloc un procés d’intenses negociacions entre el govern i algunes forces polítiques democràtiques, així com uns discrets contactes amb el Partit Comunista (PCE), per tal de preparar les condicions per a la celebració d’eleccions generals. Mentrestant, al carrer i les universitats demanaven la democràcia. Es va dissoldre el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) i es van abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, així com el Sindicato Vertical. De manera progressiva, es van anar desmantellant totes les institucions franquistes. Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill Joan Carles.

La legalització del PCE i del PSUC, a la qual s’oposaven radicalment els immobilistes i amplis sectors de l’exèrcit, era considerada imprescindible per l’oposició democràtica. Finalment, Suárez va decidir-ne la legalització, fet que va provocar una crisi de govern, però va garantir la legitimitat democràtica d’unes eleccions sense exclusió de cap mena de partits.

Les Primeres Eleccions Democràtiques

Les eleccions generals van quedar fixades per al 15 de juny del 1977 i s’hi van presentar la majoria dels partits que havien vertebrat l’oposició al règim de Franco. A la dreta, el polític i exministre Manuel Fraga Iribarne va crear un nou partit, Alianza Popular. Des del govern es va constituir la Unión de Centro Democrático (UCD), el líder de la qual era Adolfo Suárez.

El triomf va ser per a la UCD, que va aconseguir 166 diputats; el PSOE va quedar en segon lloc, amb 118. Malgrat que no tenia la majoria al Congrés, format per 350 escons, Adolfo Suárez va constituir el primer govern democràtic d’Espanya després de la Guerra Civil. Una de les primeres tasques del nou govern va ser la redacció d’una constitució per establir les bases del nou estat democràtic.

A Catalunya el triomf va ser per a les esquerres i la coalició Socialistes de Catalunya, encapçalada per Joan Reventós, amb un 28,4% dels vots, seguida pel PSUC, liderat per Gregori López Raimundo, amb un 18,2% dels vots, mentre que al Senat s’imposà la candidatura Entesa dels Catalans, que aplegava socialistes, comunistes i republicans. UCD es va quedar en el 16,8%, resultat similar al Pacte Democràtic per Catalunya (PDC de Jordi Pujol), format per CDC, EDC, etc.

La Constitució del 1978

Les Corts elegides el 15 de juny del 1977 van iniciar l’elaboració d’una Constitució democràtica per diputats de tots els partits que tenien representació a les Corts. La redacció d’aquesta Constitució va iniciar l’anomenada política de consens, que va consistir a resoldre les qüestions cabdals per constituir la democràcia mitjançant la negociació i l’acord entre les forces polítiques. Amb l’objectiu de fomentar un esperit de reconciliació, les Corts van aprovar una Llei d’Amnistia Política (octubre del 1977).

La Constitució va adoptar un caràcter progressista, que permetia que el seu desenvolupament legislatiu fos assumit tant per l’esquerra com per la dreta democràtica. El text constitucional va ser aprovat en referèndum popular el 6 de desembre del 1978.

La Constitució defineix Espanya com un “Estat social i democràtic de dret”, organitzat com una monarquia parlamentària, en la qual la corona té bàsicament funcions representatives i l’exèrcit queda sotmès al poder civil. També fixa el caràcter no confessional de l’Estat, aboleix la pena de mort i desenvolupa una àmplia declaració de drets fonamentals i llibertats civils i polítiques.

També recull els principis rectors de la política social i econòmica. Reconeix la llibertat de mercat, però preveu la intervenció de l’Estat en la propietat per motius d’interès públic. Així mateix, estableix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i reconeix com a llengua oficial de l’Estat el castellà, a més de les llengües pròpies a les comunitats autònomes respectives. També instaura un Tribunal Constitucional i els mecanismes necessaris per a la seva reforma.