El Tribunal de Justícia de la Unió Europea: composició i funcions

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) té la seu a Luxemburg des de 1952. La seva missió és garantir el respecte del dret en la interpretació i aplicació dels tractats.

Funcions del TJUE

• Controla la legalitat dels actes de les institucions.
• Vetlla perquè els estats membres respectin les obligacions establertes als tractats.
• Interpreta el dret de la Unió a sol·licitud dels jutges estatals.

És l'autoritat judicial de la UE i vetlla per l'aplicació i interpretació uniforme del dret de la Unió. Està integrat per tres òrgans: el Tribunal de Justícia (1952), el Tribunal General (1988) i el Tribunal de la Funció Pública (2004).

Tribunal de Justícia

Configurat pels tractats, és obligatori i permanent per a les institucions europees i per als estats membres. Es tracta d'una jurisdicció interna, inserida en l'ordenament jurídic, creada en base al dret comunitari europeu, que aglutina en especial combinació una sèrie de característiques pròpies d'un tribunal constitucional, una jurisdicció administrativa, una jurisdicció civil i una jurisdicció internacional.

Té una naturalesa supraestatal gràcies a la parcel·la de sobirania cedida pels estats, i li permet utilitzar les fonts del dret comunitari europeu i el dret internacional, així com el dret intern dels estats membres.

Composició del Tribunal de Justícia

El Tribunal de Justícia està format per 28 jutges i 8 advocats generals que són designats de comú acord pels governs dels estats membres, prèvia consulta a un comitè encarregat d'emetre un dictamen sobre la idoneïtat dels candidats. El mandat és de 6 anys, renovable, i han de ser personalitats independents i que compleixin els requisits per a exercir d’això o amb reconeguda competència. Els jutges escullen entre ells al president per 3 anys (renovable).

El President

El president dirigeix i presideix les vistes i deliberacions en les formacions més nombroses del Tribunal.

Advocats Generals

Els advocats generals assisteixen al Tribunal de Justícia, i presenten (de manera imparcial i independent) un dictamen jurídic: “conclusions”, en els afers que se'ls assignen.

El Secretari

El secretari del Tribunal és també secretari general de la institució que dirigeix sota l'autoritat del president del Tribunal.

Funcionament del Tribunal de Justícia

• En ple: per a casos excepcionals (destituir al defensor del poble o declarar el cessament d'un comissari europeu que haja incomplit les seves obligacions).
• En gran sala (13 jutges): quan ho sol·licita un estat membre o una institució que siga part en el procediment (afers complexos).
• En sales de 5 o 3 jutges: per a la resta d’afers. Sala de 5 té un mandat de 3 anys, i la sala de 3 té un mandat d'1 any.

Membres/Composició

• President: Escollit per votació dels magistrats cada tres anys (renovable). Les seves funcions inclouen la direcció dels treballs i serveis del Tribunal, i la presidència de les audiències i de les deliberacions de la sala del Consell.
• Jutges: Un per Estat. Són escollits per 6 anys, renovant-se la meitat cada 3 anys. Les seves funcions seran exercides amb total imparcialitat i independència.
• Advocats generals: Ajudants que aporten la seva opinió amb total independència i imparcialitat. No formen part de les deliberacions del Tribunal, per la qual cosa seran els jutges qui finalment adopten la decisió final. No són advocats normals, sinó propers a l'òrbita judicial. El seu informe no és vinculant.
• Secretari: Similar al secretari judicial dels tribunals ordinaris. Té un mandat de 6 anys. Duu a terme les funcions de secretari general de la institució, actuant com a notari dels processos. Pot tindre assistents. És responsable de la secretaria del Tribunal, encarregant-se de la recepció, transmissió i custòdia dels documents i sol·licituds que entren en la institució. Custodia el segell del Tribunal, i és responsable dels arxius i publicacions del Tribunal, així com de la gestió financera de la institució.

Tribunal General

Competències

• Recursos directes interposats per persones físiques o jurídiques contra els actes de les institucions, òrgans o organismes de la UE, dels quals siguen destinatàries o que els afecten directament i individualment; contra actes reglamentaris que els afecten directament i que no incloguen mesures d'execució; i contra actes d'inacció de les dites institucions, òrgans i organismes.
• Recursos formulats pels estats membres contra la Comissió.
• Recursos formulats pels estats contra el Consell, en relació amb els actes adoptats per aquest en l'àmbit de les ajudes d'estat, les mesures de defensa comercial i els actes pels quals s'exerceixen competències d'execució.
• Recursos adreçats a obtenir la reparació dels danys causats per les institucions de la UE o pels seus agents.
• Recursos basats en contractes celebrats per la UE que prevegin, expressament, la competència del Tribunal General.
• Recursos en matèria de marca comunitària.
• Recursos de cassació, limitats a les qüestions de drets, que s'interposen contra les resolucions dictades pel Tribunal de la Funció Pública de la UE.
• Recursos formulats contra les decisions de l'Oficina Comunitària de Varietats Vegetals i contra les decisions de l'Agència Europea de Substàncies i Preparats Químics.

En el termini de dos mesos, les resolucions dictades pel Tribunal General poden ser objecte, davant el Tribunal de Justícia, de recurs de cassació limitat a qüestions de dret.

Tribunal de la Funció Pública

Competències

És l'òrgan especialitzat en l'àmbit del contenciós de la funció pública de la UE.

• Coneix en primera instància dels litigis entre la UE i els seus agents. Qüestions laborals (retribucions, desenvolupament de la carrera, contractació, mesures disciplinàries, etc.) i seguretat social (malaltia, vellesa, invalidesa, accidents laborals).
• Coneix dels litigis entre qualsevol òrgan o organisme i el seu personal, per als quals s'haja atribuït la competència al Tribunal de Justícia de la UE. No podrà conèixer dels litigis entre les administracions estatals i els seus agents, atès que el seu àmbit només és aplicable en la UE.

En el termini de dos mesos, les resolucions que dicte aquest Tribunal poden ser objecte, davant el Tribunal General, de recurs de cassació limitat a qüestions de dret.

El Tribunal de Comptes

Està format per un membre per estat. El mandat és de 6 anys (renovable). Són nomenats pel Consell de la UE, amb majoria qualificada i prèvia consulta al Parlament.

El President del Tribunal de Comptes

Dels membres s’escull al president per 3 anys, que vetlla pel bon funcionament dels serveis i desenvolupament de l’activitat del tribunal. Representa a aquest tribunal a l’exterior i, en especial, per tot el que es refereix als informes o la resta d'institucions europees i els tribunals de comptes estatals. Han de ser personalitats de les institucions de control extern o amb qualificacions específiques en l’àmbit de control extern de les finances públiques, als seus països.

Requisits dels membres del Tribunal de Comptes

• Competència respecte a la seva funció.
• Independència front a tot govern o tot organisme.
• Funcions a temps complet.

El Tribunal de Comptes exerceix les seues funcions amb total independència, tant respecte de les institucions comunitàries com dels estats membres.

El Tractat de la UE de 1992 el va elevar al rang d’institució de ple dret. La seva seu és a Luxemburg. El president és Victor Manuel da Silva Caldeira.

Funcions del Tribunal de Comptes

Controla la legalitat i la regularitat dels ingressos i despeses de la UE, així com la bona gestió financera. Garantir que els contribuents obtinguen el màxim rendiment del seu treball. Té dret a auditar a qualsevol organització que manege fons de la Unió. Pot investigar la documentació necessària de les persones o organitzacions que manegen els fons (control in situ). Les conclusions es plasmen en informes que serveixen per cridar l’atenció de la Comissió i dels estats membres sobre eventuals problemes. Són independents d’altres institucions però hi ha contacte.

Publicacions del Tribunal de Comptes

• L’informe anual, relatiu a l’execució del pressupost de la UE de l’exercici anterior.
• La declaració de fiabilitat relativa a la fiabilitat de comptes i la regularitat de les operacions de l’exercici pressupostari anterior.
• Els informes anuals específics relatius a alguns organismes comunitaris especialitzats en distints àmbits, en particular, sobre la formació professional, sobre la millora de les condicions de vida i treball i sobre el medi ambient.
• Informes especials sobre assumptes d’interès específic.

Les decisions es prenen per votació de majoria simple.

Una funció clau és assistir al Parlament Europeu i al Consell, presentant-los cada any un informe sobre l’exercici pressupostari anterior. Així, el Parlament examina detalladament l’informe del Tribunal abans de decidir aprovar o no la gestió del pressupost per part de la Comissió. Si està satisfet, el Tribunal de Comptes també envia al Consell i al Parlament una declaració de fiabilitat en el sentit de que els diners dels contribuents s’ha utilitzat correctament. Finalment, el Tribunal de Comptes emet el seu dictamen sobre les propostes de legislació financera de la Unió i sobre l’acció de la UE en la lluita contra el frau.