Usos consumptius aigua

14.2 El cicle del aigua.

A) Balanç hidrològic

Per a realitzar una anàlisi del balanç hidrologic terrestre hem de basarno i hem de tenir en compte les entrades del recurs i les sortides del mateix. Per a comprovar que existeix un equilibri,auquestes han de ser igual a zero. Les entrades del cicle hidrologic son:

 Les precipitacions.

Les sortides del cicle hidrologic son : evaporació, evatranspiracio i escorrentia.

B) Influència humana en el cicle hidrològic

Amb una regulació de la quantitat d’aigua d’escorrentia mitjançant la seva acumulació en preses i embassaments, amb una adequació del consum dels recursos hídrics disponibles, com l’us adient de sistemes de reg, es poden solucionar els desequilibris en la distribució espacial.

Les accions mes destacades son:

·La construcció de preses i embassaments.

· El control de l’explotació d’aqüifers i la seva recàrrega artificial.

· La recol·lecció de la rosada.

·Els transvasaments.

En un futur:

· La cobertura de preses i la generació de pluja artificial.

14.3 Usos de l’aigua.

Parlem d’un us consumtiu de l’aigua si una vegada emprada en una determinada activitat por fer-se servir de nou.

A) Usos urbans

Els usos urbans o domèstics son aquells cobreixen les necessitats, al comerç o al servei public. La demanda esta en relació directa amb el nivell de vida.

B) Usos industrials

En aquest cas es tracta de demandes d’aigua generades pels diferents processos industrials, en els quals aquest element pot tenir diversos usos: com a materia primera, com a refrigerant, com a receptor d’abocaments, com a transport de materials i com a agent de neteja. La utilització de l’aigua amb finalitat industrials constitueix la segona gran demanda d’aquest element en el mon.

C) Usos agrícoles.

Les majors demandes d’aigües subterrànies, de rius i de llacs son requerides per al reg. També s’ha de incloure dins d’aquests usos l’emprada en les activitats ramaderes. Aquests usos venen condicionats per les característiques climatiques de la zona, els tipus de sols i conreus, el grau de mecanització agrícola i els sistemes de reg.

D) Usos energetics.

L’aigua es fonamental per a la producciod’energia electrica, especialment en paisos amb escassos recursos petrolífers. També es pot incloure en aquest apartat l’aigua utilitzada en els processos de refrigeració de centrals nuclears.

E) Usos en navegació i oci.

Els usos recreatius de l’aigua prenen la utilització d’embassaments, de rius, de llacs i del mar per a oci o esport. Aquesta utilització de l’aigua esta relacionada amb el nivell i la qualitat de vida.

F) Usos ecologics. 

Per a preservar el bon funcionament i l’equilibri dels ecosistemes aquàtics, i alhora conservar la seva biodiversitat, la seva dinamica, aixi com també per a mantenir el paisatge i permetre la recarrega dels aqüifers, cal una quantitat d’aigua que rep diferents noms, com cabal ecologic ambiental, i que no te un caracter d’us en sentit estricte. El cabal de manteniment expressa la quantitat d’aigua que permet mantenir un nivell adequat de desenvolupament de la vida en els ecosistemes aquatics i de les zones de ribera.

14.4 La gestió de l’aigua: planificació hidrològica.

Les practiques actuals de consum d’aigua, sobretot als paisos mes desenvolupats , ens condueixen inexorablement a una situació insostenible la conseqüència fonamental de la qual sera l’escassetat d’aquest element. D’aquí la necessitat de modificar la planificació dels usos.

La planificació hidrologica pretén, per tant, l’ordenació dels usos de l’aigua, l’augment de l’eficiencia dels usos i l’aportació de solucions de caracter tecnic quan no hi hagi altres possibilitats per  fer front a les demandes.

A) Mesures de caracter general.

-Reducció del consum en el sector agrícola:

1. Millora en les practiques de gestió de l’aigua.

2. Canvis en els sistemes de reg, com el reg per degoteig, en el qual l’aigua es reparteix mitjançant una xarxa de conductes porosos en superfície.

3. Reutilització de l’aigua residual depurada per al reg.

- Reducció del consum urbà.

1. Ús d’instal·lacions de baix consum.

2. Adopció dels preus de l’aigua.

3. Aplicació del paisatgisme xerotific.

4. Planificació urbana.

5. Reutilització de les Aigües residuals domestiques.

6. Educació forestal.

B) Solucions de caracter tecnic.

1. Transvassaments: Consisteixen en exportar aigua des d’una conca hidrografica amb excedents.

2. Actuacions sobre els cursos dels rius. Es tracta de restaurar els danys que s’hi hagin produit.

3. Dessalinitzció de l’aigua del mar o salobre. La seva finalitat es obtenir aigua potable a partir de l’aigua del mar o d’Aigües salobres continentals.

a) Procediments termics: La separació de la sal es realitza mitjançant evaporació de l’aigua de la dissolució salina i la seva posterior conversió en aigua dolça per condensació.

b) Procediments de filtració mitjançant membranes, el proces d’osmosi inversa. Aquest es un mecanisme d’altra pressió.

4. Control en l’explotació: en epoques d’escassetat d’aigua pot portar al seu esgotament, a la reducció del cabal de rius que rebin aportacions d’aigua per portar al seu esgotament.

C) Solucions de caracter polític.

Conferencia de Río de Janeiro: On de nou es va realitzar una avaluació dels recursos de l’aigua, va permetre l’adopció de l’Agenda 21. Aquest es el punt de partida per aconseguir un us sostenible de l’aigua, establint, segons s’indica en l’Agenda 21, que la protecció i distribució dels recursos hídrics naturals es vital per al desenvolupament. Ates que l’aigua es un recurs limitat.

14.5 Els recursos hídrics a Espanya i la seva gestió.

A) El Pla Hidrologic Nacional.

Objectius mes fonamentals son : - Aconseguir el bon estat de domini public hidraulic i de les masses d’aigua. – Gestionar l’oferta d’aigua i satisfer les demandes d’aigua presents i futures a traves d’un aprofitament racional sostenible, equilibrat i equitatiu de l’aigua.

Per aconseguir els seus objectius estableix la coordinació dels diferents  Plans Hidrologics de conca, regula la transferencia d’aigua entre les diferents conques; proposa mesures com la dessalinització d’aigua.