Valora la repercussió de l’assaig de Joan fuster en el context de l’època

15

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és, com a Assagista, una figura cimera en la literatura catalana del Segle XX. Fou un Intel·lectual compromés amb els indigents i amb la recerca de la identitat Valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana. La seua dedicació A l’assaig és amplíssima: va escriure assaig humanístic, sociopolític i D’història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fórmules Col·loquials. La seua mirada és subtil, sagaç, irònica i moltes vegades, Càustica.

L’assaig Fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era Considerat perillós per la seua forta càrrega ideològica.Fuster hagué de Véncer en la seua trajectòria intel·lectual moltes adversitats: censura; Hostilitats; falta de mitjans; absència d'ambient cultural; silenci dels Mitjans de comunicació del País Valencià; atonia cívica…

Entre Les obres de caràcter humanístic de Fuster, cal destacar El descrèdit de la realitat (1955), una reflexió sobre la funció de L’art, sobre la capacitat creadora de l’home; Diccionari per a ociosos (1964) i L’home, mesura de totes les coses (1967), que tracten de la crisi De l’home contemporani i de les diverses manifestacions artístiques.

Els Textos sociopolítics són els més polèmics i influents, i provoquen tant Adhesions com enfrontaments en una època en què ja s’entreveia la fi del règim. Destaquen Qüestió de noms (1962), on S’analitza la polèmica pel nom de la llengua que afebleix la consciència Nacional dels valencians, i Nosaltres els Valencians (1962), una obra cabdal. Aquesta és una reflexió profunda sobre El passat i el present dels valencians, on s’analitzen les nostres mancances i Frustracions com a poble: l’autoodi, el provincianisme, la manca d’una força Social compromesa... Fuster planteja la presa de consciència nacional dels Valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.