Desig benet i jornet

14. Explica l’obra teatral de Josep María Benet i Jornet i la seua Relació amb el món audiovisual

En el 1964 va començar una nova etapa per al teatre català amb l'estrena d'Una Vella, coneguda olor de Josep M. Benet i Jornet i d’El retaule de Flautista de Jordi Teixidor, confirmant l'existència d'un grup d'autors joves Que volien fer un teatre diferent. (sobretot al País Valencià es vivien Fenòmens semblants).

Les primeres obres de Benet i Jornet, s’incluoen en els postulats del Realisme històric. Aquest Realisme es va veure reformulat poc a poc a Través de l'experimentació formal. En canvi, Per exemple, en Els Alquimistes de la fortuna es va produir una ruptura amb els textos Anteriors (inclou elements de diferents gèneres de consum).La investigació sobre les possibilitats dels recursos teatrals prosseguirà Durant la dècada dels setanta. 

Berenàveu a les fosques, una de les obres mes importants, tornava Al teatre realista i analitzar críticament la realitat de la postguerra.

La mala recepció d’aquesta obra ho porte a produir un teatre més Imaginatiu, que es va concretar en La desaparició de Wendy on es Planteja una reflexió sobre el teatre amb punts autobiogràfics. Paraŀlelament Benet obres adreçades a un públic infantil o juvenil, Com Taller de fantasia, i comença també una gran carrera com a Creador de guions per a sèries de televisió. Es mantindrà sempre entre el Teatre infantil, la televisió i la seua obra dramática.

En Ai, carai! ,  Benet va donar pas a L’última fase de la seua producció dramática on el canvi d’orientació no afecta Únicament els temes, sinó també aspectes concrets de l’estètica teatral.

Benet és un dels pocs dramaturgs catalans de la seua generació que ha Modificat i transformat amb encert la seua trajectòria artística segons les Inquietuds estètiques i polítiques més vitals de cada període en concret. La Preferència de Benet per les expressions de la cultura popular que va favorecer La seua imaginació durant la joventut també han influït el seu teatre. Les Radionoveŀles i els tebeos han inspirat especialment la Concepció dels seus Mons de ficció; l’interés por aquests generes l’ha produit una clara Predilecció pel melodrama.