Característiques dels dialectes valencià i septentrional

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,03 KB

Dialecte valencià

El dialecte valencià presenta les característiques següents:

  1. Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc occidental.
  2. En l'aspecte fonètic, els parlars valencians presenten aquestes característiques:
    • Articulació de la r final: fuster, cantar.
    • Articulació labiodental de la v.
    • Tendència a emmudir la d intervocàlica en els sufixos -ador i -ada.
  3. Els demostratius presenten tres graus de localització: este, eixe, aquell.
  4. Les formes femenines dels possessius són meua, teua...
  5. Els pronoms febles presenten les formes plenes davant el verb: me canse, te canses...
  6. La combinació de pronoms febles presenta les formes li'l...
  7. La conjugació verbal presenta aquestes característiques:
    • La 1a persona del present d'indicatiu presenta la terminació -e: jo cante.
    • El present de subjuntiu manté les desinències antigues: que jo cante, que tu cantes...
    • L'imperfet de subjuntiu presenta les terminacions -ara, -era, -ira...
  8. No s'utilitza l'article davant els noms propis de persona: Avui Joan no vindrà.
  9. Pel que fa al lèxic, presenta:
    • Mots compartits amb el nord-occidental: espill (mirall).
    • Mots compartits amb el balear: morro (llavi).
    • Arabismes: dacsa (blat de moro).

Dialecte septentrional o rossellonès

  1. Les esmentades anteriorment com a pròpies del bloc oriental.
  2. En l'aspecte fonètic, els parlars septentrionals presenten aquestes característiques:
    • Reducció de la quantitat de sons vocàlics per la pèrdua de la diferència d'obertura de les vocals [ɛ], [e], [ɔ], [o], que adquereixen una obertura mitjana.
    • Tendència a pronunciar amb el so [u] la o tònica tancada: cançó → cançú.
    • Articulació del grup -eix final amb el so de la i: peix → pei.
    • Desplaçament de l'accent a la síl·laba següent en les paraules esdrúixoles: música.
  3. Pel que fa als pronoms febles:
    • Ús de les formes plenes davant el verb: me cansi...
    • Ús dels pronoms febles davant les formes no personals del verb: per te casar.
  4. Les formes femenines dels possessius són meua, teua...
  5. La primera persona del present d'indicatiu presenta la terminació -i: jo canti...
  6. Les oracions negatives es construeixen amb la partícula pas: ho sé pas.
  7. Lèxic:
    • Mots exclusius: aper (arada).
    • Mots compartits amb altres dialectes: ca (gos).
    • Occitanismes: peirer (paleta).
    • Galicismes: llapí (conill).