Varietat diafasica

LLENGUA I PARLA: Llenguatge és una capacitat pròpia i comuna dels éssers humans. La llengua és la manifestació concreta d'aquesta capacitat. Una llengua és un istem aconvencional de signes que es manifesta quan es parla: acte de parla.

VARIACIÓ LINGÜISTICA: variacons dins d'una llengua les diferents formes de fer servir l'idioma segons l'origen geogràfic( variació diatòpica) i l'epoca historia (variació diacrònica) i segons per edat, sexe, etc del parlant (variació diastràtica) i opció triada segons el moment(variació diafàsica)

L'ESTANDARD: totes les llengües disposen d'una altra varietat de tipus formal: varietat estàndard. L'estàndard és una varietat comuna a tots els parlant que fa posible la comunicació entre ells, ja que esborra les divergències per les diferents varietats lingüistiques. L'estàndard no ées una varietat espontània sinó creada, planificada i elaborada. Ala nostra comunitat, l'organisme oficial encarregat és l'academia Valenciana de la Llengua. 

LLENGUA I DIALECTE: Dialectes: és una varietat geogràfica d'una llengua. TIpus de dialectes, segons l'evolució i l'exoansió hi ha:              D. Constitutiu: aquells que han evolucionat el mateix lloc on es va originar la llengua (septentrional, el central i el nord occidental). D.Consecutiu:  son aquells que han evolucionat en un territori diferen d'on va naixer la llengua. (el balear, l'algarés i el valencíà). Dialectes de la nostra llengua: Bloc Occidental: Nord occidental: Pallares, Ribagorrça i Tortósí, i el valencíà: septentrional:comarca castella, Apitxat: nord,dus València, Meridional: sud comunitat. Bloc Oriental: Septentrional: Salat, Barceloní, Tarragoní, Xipella. Central: Mallorquí, Manorquí i Eivissec, Balear i Algueres. Issogloses: línies imagínàries entre un dialecte i un altre. Area o zones de transició: entre un dialecte i i altre hi ha el que coneguem com zones de transició on es barregen les característiques dels 2 dialectes.