Verbs de dicció

Els textos narratius són aquells que tenen per finalitat contar una història

La descripció caracteritza els personatges i els espais en què transcorre la història

El diàleg introdueix la veu dels personatges i pot servir per caracteritzar-los a partir de les seves intervencions

La narración exposa els fets,és a dir, presenta les accions.També introdueix elements nous en el desemvolupament de la història

Estil directe:és la transccripció directa del que diuen els personatges .Un personatge dialoga amb un altre o amb si mateix.

Estil indirecte: el que diuen o pensen els personatges apareix contat per un narrador.Habitualment la manera d’iniciar aquest estil indirecte és a través d’oracions subordinades amb verbs de dicció (dir,contestar,pensar…)

La llengua catalana es parla a les Illes Balears, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Andorra, la Franja de Ponent (a Aragó), el Carxe (Regió de Múrcia), l’Alguer (a Sardenya, Itàlia) i la Catalunya Nord (a França). L’adverbi és una paraula invariable que en modifica d'altres, especialment el verb.

L’adverbi, però, també pot modificar el significat de l’adjectiu o el d’un altre adverbi dins l’oració.

Locucions Adverbials

Lloc: aquí, allí, lluny, prop, enlloc…

Temps: ara, avui, demà, ahir, anit…

Manera: bé, millor, pitjor, així, com, ensems, com…

Quantitat: només, sols, bairebé, quasi, almenys…

Dubte: potser, tal vegada, a la millor…

Afirmació: sí, efectivament…

Negació:no, de cap manera…

Les paraules que procedeixen d’una llengua i s’incorporen a una altra s’anomena préstecs

La preposición és una categoria gramatical invariable que uneix paraules

La conjuncion és una categoria gramatical que enllaça frases.

Conj.Coordinades: i, ni, però,o, d’altra banda…

Conj. Subordinades: que, perquè, quan,com…

Sinalefes: si una paraula acaba en vocal i la següent comença, es diu un sol cop de veu

Elisions: quan una paraula acaba en vocal i la següent comença per la mateixa vocal, se’n suprimeix una