El verí del teatre personajes

12.Manuel DE PEDROLO.Podem dividir el teatre en tres etapes amb només una etapa central sòlida a la dècada del 50. En aquest període planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre l’existència humana i fa preguntes inquietants sobre interrogants absuds com la solidaridat humana, la mort, la comunicació, la transcendència...Els personatges habiten un mòn tancat que els separa de manera radical de l’espai exterior. Escènicament, els conflictes suporten situacions tancades, en què els personatges es trobem sotmesos a accions rutinàries e inútils, (ex:Homes i No-1959) Pedrolo hereta la temàtica existencial i se serveix de les formes de l’absurd. El seu teatre és pessimista pq pren problemes col·lectius i planteja una rigorosa transposició de la realitat. Els personatges viuen abocats al seu mòn interior. Molt sovint viuen presoners del present intentant aclarir el seu origen, ja que tan sols tenen un record imprecís del passat, que els confon.

16.Joan FRANCESC MIRA.Ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L’article d’opinió és, en les seues mans, un assaig en miniatura. Joan ha aprés de Fuster els recursos essencials del gènere. Els coneixements antropològics de l’autor li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veurien aspeces superficials. Quan observa un poble, un territori o un costum, Joan compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat. Temes com el nacionalisme, la relació entre cultura i el poder, la creació i altres ocupen una part considerable dels seus treballs.És un escriptor plenament arrelat al país, conscient de les seues virtuts i de les seues mancances, que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l’experiència vital per la lectura. Els clàssics i l’humanisme, la democràcia i la raó, sustenen la seua forma analítica i reflexiva d’examinar la vida.