Veritat formal

1. Compareu les posicions d’Agustí d’Hipona i Tomàs d’Aquino sobre la qüestió tractada en el text.

Sant Agustí defensava que la veritat és única i tant la fe com la raó condueixen a ella. Ell deia que la filosofia no pot ser sinó cristiana. Si la filosofia és aspiració a la saviesa i aquesta no és sinó Déu, llavors la filosofia passa a identificar-se amb la religió cristiana. Per tant, la raó condueix a la fe i la fe orienta correctament a la raó. També la raó ens permet aclarir els continguts de la fe. La raó passa a ser subordinada de la fe. Per tant, per Sant Agustí raó i fe són complementàrias i compatibles encara que pertanyin a àmbits diferents.

En canvi, per a Tomàs d’Aquino existia una clara distinció entre la filosofia i la teologia, o, el que és el mateix, raó i fe. Això es produeix perquè hi ha unes veritats que són revelades i només s’hi pot accedir mitjançant la fe i altres que són naturals i es poden compendre mitjançant la llum de la raó natural. Els articles de fe, només es poden creure per fe. Per tant, són inaccessibles a la raó ja que ens és impossible compendre’ls, i per això, d’estudiar-los se n’ocupa la teologia. D’altra banda, la raó s’ocupa dinvestigar els éssers, les coses naturals: per això part dels axiomes, com les veritats evidents en si mateixes, i les seves conclusions es mantenen en l’àmbit racional i natural. Per a Tomàs d’Aquino s’ha de trobar la concordança entre raó i fe. Aquest punt de conexió entre raó i fe és el que permet establir un tipus de veritat que exerceixi d’intermediària entre les veritats revelades i les naturals: preàmbuls de fe. Per tant, Tomàs d’Aquino deia que la raó i la fe són conceptes diferents, però si es concorden correctament es pot arribar a la veritat absoluta. Resumint, per Sant Tomàs raó i fe no són i incompatible i encara que parteixen de punts diferents segueixen camins diferents acaben en la mateixa veritat. I això és així perquè la veritat prové de Déu i és només una. De tota manera, Sant Tomàs creu que quan la fe i la raó arriben a conclusions diferents l’última paraula la té la fe. La raó ha d’haver seguit un camí equivocat.

Comparant-los més concretament, podem observar com tots dos filòsofs creuen que la raó i la fe no són incompatibles. La raó i la fe han de ser complementàries per tal d’arribar a les veritats. De tota manera crec que encara que tots dos posen en última instància  la fe davant la raó, Sant Agustí  ho fa de manera més contundent i clara que Tomàs d’Aquina.

2. Creieu possible que alguns principis racionals siguin contraris a veritats de fe religiosa? Raoneu breument la resposta.

Si, els principis racionals no tenen perquè coincidir amb la veritat de fe religiosa. Perquè  jo crec que no existeix una única veritat, sinò que cada ésser creu en una veritat i totes tenen que ser acceptades, ja que no estan bé o malament, són diferents creençes i opinions. Dit això, segons els principis racionals, la veritat de la raó no està basada en la religió ni en la fe, sinó en la ciència. En canvi, les veritats de fe religiosa es basen en les creençes divines.

Un exemple seria com es va crear la Terra. Segons el punt de vista científic, la Terra es va crear mitjançant una teoria anomenada Big Bang (conjunt de canvis de temperatura, canvi molecular, moltes explosions, etc). Des del punt de vista religiós, la Terra es va crear mitjançant un Déu. 

Per tant, és possible que els principis racionals no coincideixin amb les veritats de fe religiosa. No per això, una es correcta i l’altra no. Totes són vàlides. Malgrat les contradiccions que pugui haver-hi, penso que no són incompatible creure en les veritats de la raó i en les veritats de la fe.