Vessants hidrogràfiques, torrents i transvasaments a la Península Ibèrica

Torrent

Torrent: curs d'aigua impetuós i irregular que es forma després de pluges copioses, especialment al món mediterrani durant l'hivern. Durant l'estiu romanen secs. És el llit natural de les aigües de pluja quan aquestes cauen copiosament. Els forts estiatges que sofreixen els rius mediterranis converteixen els seus llits en rambles seques gran part de l'any. A la zona llevantina se les coneix com a riuades.

Transvasament entre conques

Transvasament entre conques: traslladar aigua per llits artificials des d'unes conques amb superàvit a altres amb dèficit hídric, a causa de l'escassetat de precipitacions i de la demanda d'aigua en aquestes darreres. Un exemple és el Transvasament Tajo-Segura, que permet portar aigua del Tajo a comarques com Lorca, l'Horta murciana i el camp de Cartagena a Múrcia. Més ex.: Túria-Júcar, Ebre-Tarragona.

Vessant hidrogràfica

Vessant hidrogràfica: conjunt de conques fluvials les aigües de les quals aboquen al mateix mar. Les conques i les vessants es troben separades per terrenys elevats, generalment serralades. A la Península Ibèrica distingim tres vessants principals: Cantàbrica, Atlàntica i Mediterrània.

Mapa de vessants hidrogràfiques

1. Vessant cantàbrica: els rius són curts perquè neixen en muntanyes properes a la costa. Com que salven un gran desnivell entre naixement i desembocadura, tenen gran força erosiva; aquesta erosió seria encara major si els relleus que travessen no estiguessin protegits per la vegetació. Són rius cabalosos i de règim bastant regular.
2. Vessant atlàntica: els rius són llargs perquè desemboquen a l'Atlàntic; tenen poca força erosiva relativa, però el seu cabal és abundant perquè disposen de nombrosos afluents. Presenten estiatge a l'estiu, coincidint amb un mínim de precipitació, i crescudes amb les pluges de tardor i primavera.
3. Vessant mediterrània: excepte l'Ebre, la majoria de rius són curts ja que neixen en muntanyes properes al mar. Els cabdals són escassos a causa de les precipitacions reduïdes i el règim és molt irregular. Hi ha estiatge pronunciat a l'estiu; poden patir crescudes catastròfiques a la tardor originades per pluges torrencials. Són freqüents també els torrents, que només porten aigua quan plou.

Clima oceànic

Mapa clima oceànic:

• Àrea de clima oceànic: ocupa el nord de la península, el vessant cantàbric i Galícia.
• Precipitacions: abundants, regulars i suaus; distribució al llarg de l'any regular. Sol haver-hi un màxim de precipitacions a l'hivern a causa de la major freqüència de pas d'aquestes depressions i un mínim relatiu a l'estiu per la influència dels anticiclons.
• La forma en què cauen les precipitacions és suau, la qual cosa afavoreix la filtració al sòl.
• Temperatura: característica per una amplitud tèrmica baixa a la costa i moderada cap a l'interior. A la costa, a l'estiu és fresc (22 °C) i a l'hivern moderat (6–10 °C). Cap a l'interior, l'hivern és fred, amb valors per sota de 6 °C.