Vigatanisme, Unió Catalanista i Lliga Regionalista

El Vigatanisme

El Vigatanisme va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat per les institucions eclesiàstiques de Vic. A la dècada del 1890 van emergir amb força les tendències del catalanisme conservador. Durant la Restauració, i després que la Santa Seu donés el seu suport a Alfons XII, part del clergat va buscar un espai dins el liberalisme més conservador.

La formació de la Unió Catalanista

Objectius:

• Federació de tots els grups, centres, ateneus, etc.
• Propagar les idees regionalistes.
• Programa comú a tots els grups catalanistes.

Suport:

• Catalunya rural.
• Propietaris mitjans.
• Comerciants.
• Professionals liberals i intel·lectuals.

Feina:

Desvetllar la consciència catalanista i aconseguir un ampli suport a l'autogovern.

Les Bases de Manresa (1892)

Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la celebració a Manresa (1892) d'una assemblea de delegats amb l'objectiu d'aprovar un programa polític anomenat Bases per a la Constitució Regional Catalana. Aquest document establia els principis del catalanisme polític i posava l'èmfasi en el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola. S'estructurava en 17 articles.

Principis destacats:

• Poder regional: Catalunya amb plena sobirania.
• Competències plenes en legislació, educació, justícia, ordre públic i encunyació de moneda.
• Llengua oficial: català.

La candidatura dels 4 presidents

El 1899, els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, que actuaven com a portaveus polítics de la burgesia industrial, van optar per crear un grup polític: la Unió Regionalista. L'abril de 1901, a Barcelona, la Unió Regionalista i el Centre Nacional van arribar a l'acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions de maig. Aquesta candidatura va ser coneguda com la candidatura dels 4 presidents:

• Albert Rusiñol.
• El doctor Bartomeu Robert.
• L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
• El comerciant Sebastià Torres.

Fundació de la Lliga Regionalista

L'èxit electoral de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: la Lliga Regionalista. Aquest partit va tenir el diari La Veu de Catalunya com a òrgan de difusió. Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració, perquè va ser el primer cop que candidatures "no dinàstiques" van guanyar a Barcelona. A partir d'aquell moment, l'hegemonia electoral a la ciutat es disputaria entre republicans i catalanistes.