Xarxa urbana catalana
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,04 KB
A Catalunya, hi ha una distribució́ desigual de la població́ i presenta densitats molt altes a la costa I baixes al Pirineu. Com a conseqüència, la xarxa urbana catalana és força densa a la zona litoral i Prelitoral i poc densa a l’interior. Aquesta està encapçalada per BCN, la més important de l’arc Mediterrani de la UE. Tot i aquests desequilibris en la densitat, la xarxa urbana de Cat es pot Considerar un sistema força ben integrat. !
En la xarxa urbana catalana, clarament jerarquitzada, podem diferenciar qutre nivells: la regió́
Metropolitana de Bcn, les ciutats d’influència supracomarcal, els centres comarcals i els centres
Subcomarcals.!
La regió́ metropolitana de BCN exerceix una funció́ de centralitat administrativa, econòmica i de
Serveis que influeix tot el territori. Dins d’aquestaregió de més de 5 milions de persones s’hi
Deferencien dues zones
L’àrea metropolitana: BCN i municipis propers. Badalona, SantCu.! La corona metropolitana: anell que envolta l’àrea metropolitana. Terrassa, Mataró́. Les ciutats d’influència supracomarcal formen el segon nivell de nostre sistema urbà. Són zones Que influeixen econòmica i socialment més enllà de les seves comarques:!La conurbació́ Reus-Tarragona, influeix tota la zona del camp de Tarragona.! Tortosa → les Terres de l’Ebre.! Lleida → Terres de Ponent.! irona → comarques nord-orientals.! Manresa → Regió́ central! Vic → Valls Ter i Congost.! Els centres comarcals són ciutats que exerceixen de centres de serveis per al territori de la seva Comarca i es relacionen amb els centres supracomarcals corresponents. Figueres i Olot respecte Girona, per exemple. Els centres subcomarcals són poblacions que exerceixen un rol de certa centralitat sobre les Poblacions que l’envolten. Roses de la zona costanera de l’Alt Empordà, per exemple.Dins d’aquesta jerarquia urbana, un poble estableix relacions primerament amb el seu centre Comarcal, després amb el centre supracomarcal i, finalment, amb l’àrea metropolitana segons el Grau de serveis que necessiti. Tot i això, també́ s’estableixen relacions i intercanvis amb altres Ciutats del mateix nivell.!
Les ciutats del sistema urbà espanyol es relacionen amb els centres urbans d’altres Paí̈sos. Per raos de proximitat i de context econòmic, el sistema urbà espanyol està integrat dins el sistema urbà de l’Europa occidental i s’hi connecta a través de dos eixos: l’eix de comunicació́ mediterrani, a través de BCN, i l’eix de comunicació́ atlàntic, a través de Bilbao i Bordeus.!
Les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona estan situades en cinquè i sisè lloc dins d’Europa per ordre d’importància demogràfica. !
El sistema urbà esoayol s’estructura en sis subsistemes urbans:!
Mediterrani: És el més important dels sistemes urbans peninsulars per la quantitat d’habitants, el nombre de ciutats i la densitat de població́. És també́ la principal connexió́ del sistema urbà espanyol amb l’europeu i està integrat en l’arc mediterrani.!
Central: Està integrat per l’àrea metropolitana de Madrid . És l’únic sistema urbà important i ben estructurat de l’interior peninsular i basa la seva importància en la centralització́ de les vies de comunicació́ d’Espanya, el desenv econòmic i la concentració́ de poder polí́tic i financer.!
Meridional: Presenta dos eixos urbans: l’eix de la vall del Guadalquivir i l’eix litoral. Inclou un bon nombre de ciutats petites i mitjanes i està ben integrat.!
Cantàbric: Integra les ciutats de la cornisa cantàbrica i el sector nord-oest. Presenta una articulació́ interna feble, ja que la influència de Bilbao, que és la principal ciutat, no arriba a articular tot el sistema.!
Atlàntic: Centrat al voltant de l’eix format per les ciutats de Gal·lícia. Hi abunden les petites ciutats i connecta amb el sistema urbà portuguès a través de Porto. No té gran dinamisme econòmic ni demogràfic.!
Canari: Format per l’arxipèlag canari. Se centra en Las Palmas i Tenerife. La insularitat i la llunyania dificulten les relacions.Econòmiques amb la resta de sistemes urbans espanyols.!
Les transformacions urbanes produides els darrers cinquanta anys, com l’èxode rural i les migracions o la industrialització́, han tingut tres conseqüències principals:!La consolidació́ d’uns eixos territorials en els quals tendeixen a concentrar-se la població́ i les activitats econòmiques.!El reforç̧ament de la preeminència de les set àrres metropolitanes principals (Madrid, Barcelona, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga).! La bicefàlia del sistema urbà espanyol, representat per l’àrea metro de Madrid, un gran centre econòmic, polí́tic i financer, i la de Barcelona, un gran centre econòmic amb una situació́ geogràfica millor que la de Madrid.!