La teoria de l'ànima de Plató: dualisme i funcions

Teoria de l'ànima en Plató

Per a Plató, l'home està compost de cos i ànima. El cos és una entitat formada pel Demiürg. Segons els pitagòrics, el Demiürg va crear el món sensible donant-li formes geomètriques. Va crear el món amb matèria i, per tant, el va fer imperfecte i canviant. En canvi, les ànimes no són matèria.

Plató ens diu: "L'home és ànima i el cos és la seva presó". L'ànima ha viscut en el món de les idees; per tant, no és matèria, però viu empresonada en el cos, que sí que és matèria. L'ànima prové del món de les idees: ha estat en contacte amb elles i les coneix, però per recordar-les ha de fer un procés d'espiritualització.

Proves de la immortalitat de l'ànima

Tres proves són avalades per la teoria de les Idees:

1. Reminiscència: Si tot coneixement és reminiscència de les Idees contemplades, se'n dedueix la preexistència de l'ànima, perquè és l'ànima qui contempla les idees abans de "caure en el món dels sentits".
2. Record: L'home troba el coneixement dins la seva ànima, perquè es presenta en forma de record de les coses que hem après en vides anteriors.
3. Contraris: Els contraris no poden coexistir en una mateixa cosa. Un ésser viu perquè té ànima; si morís, voldria dir que la idea de mort ha expulsat la idea de vida, és a dir, l'ànima.

Quan Plató parla de l'ànima, la considera l'instrument de coneixement per excel·lència, perquè només l'ànima ens porta a les idees. Plató de vegades diu que l'home té una ànima amb tres funcions.

Les tres parts de l'ànima

• Ànima racional: És l'ànima dels filòsofs.
• Ànima passional o irascible: És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre en la polis.
• Ànima sensual o concupiscible: És l'ànima dels obrers, artesans i productors.

L'ànima i l'estructura social

El filòsof-rei és superior perquè la seva ànima racional ha dominat les altres dues i li correspon el lloc més alt en l'escala social. Té l'ànima capaç de comprendre la política.

El segon lloc és per als guardians, perquè l'ànima irascible ha dominat la sensualitat materialista, tot i que siguin agressius i violents.

En tercer lloc, la menor consideració correspon a l'ànima sensual perquè és una ànima mancada d'autodomini; és l'ànima dels obrers i els artesans, incapaços de copsar la complexitat de la política.