John Locke: Empirisme i Idees - Una Introducció

John Locke: Empirisme i Idees

1- Hi ha una altra manera d'adquirir idees a través de l'experiència, que les trobem a través de la percepció del nostre interior. Estan les idees de sensació, i les idees de reflexió, que són les idees que adquirim amb processos mentals.

2- Sensació: Una font per adquirir idees.
Reflexió: Font per adquirir idees mitjançant esquemes mentals

3- John Locke és un filòsof empirista, que accedeix a les idees a través de l'observació i l'experiència. Per a Locke, l'experiència és un mètode d'adquirir idees a la nostra ment mitjançant la percepció, ja sigui interior o exterior. Locke afirma que la nostra ment al néixer no té cap idea, és una 'tabula rasa', doncs nega l'existència de les idees innates.
Segons la percepció, Locke distingeix entre dos tipus d'idees:
--Idees de sensació: són idees procedents dels sentits, mitjançant la percepció exterior, i que arriben a la nostra ment de forma passiva.
--Idees de reflexió, són les idees procedents de l'activitat mental, procedeixen de la percepció interior, i normalment són la unió de dues idees de sensació

Locke fa una segona distinció de les idees:
--Idees simples, són aquelles idees que provenen dels sentits, poden ser una sola idea de sensació, vaires idees de sensació, o una de reflexió
--Idees complexes, són les idees que provenen de la unió de dos idees simples.
Locke distingeix entre idea, és el que la nostra ment rep i processa, i les qualitats, que és la característica que fa reaccionar als sentits poden ser:
--Qualitats primàries: són aquelles qualitats que tenen que veure amb la forma, el moviment, són idees inseparables i donen el grau de real a la idea.
--Qualitats secundàries: són aquelles qualitats que ens fan reaccionar als nostres sentits, no són pròpies de la idea, ja que varien segons com la percebem, no donen el grau de realitat.

4- Descartes, és un filòsof racionalista, utilitza la raó com a mètode per adquirir idees, per a ell aquestes idees han de ser clares i evidents, per això utilitza un mètode provisional que dubta de tot, per deduir aquelles idees que són clares i evidents, com el cogito. En canvi Locke, és empirista, per tant, accedeix a les idees a través d'un mètode inductiu, com és l'observació i l'experiència, que a través dels sentits abasteixen la ment de coneixement, Descartes en canvi nega que els sentits donin idees clares i evidents. Locke nega l'existència de idees innates a la nostra ment, en canvi Descartes sí que dona credibilitat a les idees innates, que són conceptes molt abstractes. Coincideixen a l'hora de classificar les idees, ja que Descartes les classifica com a adventícies (per mitjà dels sentits, Locke les classifica com a de sensació) i factícies, la unió de dos idees adventícies que uneix la ment (Locke les anomena de reflexió).