Tirant lo blanc

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,69 KB

tirant. prestigi per diferents raons: - novel·la total ( és una novel·la cavalleresca, eròtica, històrica, d'aventures...) - la modernitat deguda al realisme: desmitificació, ironia, l'erotisme o l'ús de diferents tipus de llenguatge segons els personatges i les situacions.

joanot martorell ( valència) va ser cavaller. coneixia el món que retratava. provenia de família de gran prestigi social i econòmic, però es va anar arruïnant. això el va portar a viatjar. són conegudes les lletres de batalla. joanot no va veure publicada la seva novel·la tirant lo blanc, que devia escriure cap als 50 anys i que fou editada pòstumament (1490) per Martí Joan de Galba considerat coautor de l'obra. el tirant pot dividir-se en diferents parts a partir de les estades del protagonista. els últims capítols ens parlen dels esdeveniments a l'Imperi grec posteriors a la mort dels dos protagonistes, tirant i carmesina. diferents parts:

- tirant a Anglaterra. història del alliberament d'Anglaterra per Guillem de Varoic. Tirant lo Blanc coneix a Anglaterra Guillem de Varoic, que li ensenya les característiques i les virtuds de l'ordre de cavalleria. armat cavaller pel rei d'Anglaterra després s'uns primers combats a mort pren el collaret a la bella Agnès i s'enfronta amb el seu enamorat el senyor de les Vilesermes.

- Tirant a Sicília i Rodes. setge de Rodes: hist`ria de la traïció de dos cavallers de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, descoberts gràcies a la doble moral d'una dama. Tirant posa fi al setge de Rodes amb una estratagema naval. escenes galants i amoroses a la cort del rei de Sicília.

- Tirant a l'Imperi grec. arribada de Tirant a Constantinoble per a deslliurar-la de l'amenaça dels turcs. Tirant s'enamora instantàniament de Carmesina. declaració de Tirant a Carmesina amb un mirall. batalla contra les forces del Gran Turc i del Soldà. fals somni de la donzella Plaerdemavida. intent de Plaerdemavida d'introduir Tirant en el llit de Carmesina. Tirant entra a la cambra de Carmesina i en arribar la reina han d'amagar-lo tot cobrint-lo amb matalassos. torneig en què Tirant està apunt d'enfrontar-se amb Diafebus sense saber-ho. amors de l'Emperadriu amb el jove Hipòlit. episodi dels miralls (engany que la Vídua Reposada, enamorada de Tirant, li fa perquè deixi Carmesina.

- Tirant al nord d'Àfrica. Tirant i Plaerdemavida naufraguen a les costes de Barberia i queden separats. Tirant entra al servei del Cabdillo, un alt dignatari. Tirant allibera el rei de Tremicén i la seva filla, Maragdina, que s'enamora d'ell, evangelitza 44 mil moros, es converteix en capità i després de nombroses batalles, retroba Plaerdemavida.

- retorn a l'Imperi grec. Carmesina perd la virginitat amb Tirant. el Soldà i el Gran Turc, informats del retorn de Tirant, demanen la pau. mort de Tirant, Carmesina i l'Emperador.

- després de la mort de Tirant. casament d'Hipòlit amb l'Emperadriu. enterrament de Tirant i Carmesina a Bretanya.

cal destacar també dos aspectes més de l'obra: la barreja de fets històrics i ficció i la importància del món femení.



francesc eiximenis natural de Girona i frare franciscà. creu que un llibre es l'únic camí per guiar els pecadors pel bon camí cap a Déu. la seva obra més important es Lo Crestià: tractat sobre com ser un bon cristià en tots els àmbits. ho escriu d'una manera molt cassolana. recull la tradició teològica i filosòfica medieval en llengua catalana.

Sant Vicent Ferrer valencià i frare dominicà. escritor teatral (joglar espiritual). transmetia ell mateix els seus recitals (3 a 6 hores) i anava per tot el món. anunciava la fí del món. l'anomenaven l'Àngel del Apocalipsi.

Anselm Turmeda mallorquí i frare franciscà. s'en va anar a Tunis per captar infidels i de sobte es convertí en la religió mahometana. va escriure un llibre (Tuhfat) que s'en riu de la religió cristiana. també va escriure la Disputa de l'ase contra frare Anselm (1418). es pot llegir ironia, escepticisme, ... la seva tomba es venerada.

Sort Isabel de Vihena valenciana (1430-1490). era clarissa i va escriure un llibre (Vita Cristi) que tracta sobre la vida de Jesús des del punt de vista de les dones. escrit en valencià. maria es la mestra i doctora de l'amor. surten moltes dones . es una obra feminista en defensa de la dignitat de la dona per demostrar el valor moral de la dona com a criatura de Déu i no com un instrument del diable. es tots els episodis de Jesús sempre hi ha una dona al costat (significat evangèlic).

Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Ausiàs March i Joanot Martorell són els 4 escriptors més importants de la València del s. XV.

lletres de batalla lletres en les que s'ofenen i s'insulten dintre de la forma cavalleresca i cortesana.

fuster diu que martorell va acabar el llibre i el va retocar i martí diu que martorell va acabar el llibre 2 anys abans de morir (1466) i li va dedicar a l'infant Ferran de Portugal.

Entradas relacionadas: