Tirant lo Blanc i Grans Escriptors Catalans del Segle XV: Anàlisi i Context

Tirant lo Blanc: Prestigio i Modernitat

La novel·la Tirant lo Blanc gaudeix de gran prestigi per diverses raons:

• És una novel·la total: combina elements cavallerescos, eròtics, històrics i d'aventures.
• La seva modernitat es deu al realisme, la desmitificació, la ironia, l'erotisme i l'ús de diferents registres lingüístics segons els personatges i les situacions.

Joanot Martorell: L'Autor i la Gènesi de l'Obra

Joanot Martorell (València) va ser un cavaller que coneixia profundament el món que retratava. Provenia d'una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant, fet que el va portar a viatjar. Són especialment conegudes les seves lletres de batalla.

Martorell no va veure publicada la seva novel·la Tirant lo Blanc, que devia escriure cap als 50 anys i que fou editada pòstumament el 1490 per Martí Joan de Galba, considerat coautor de l'obra.

L'estructura de Tirant lo Blanc es pot dividir en diferents parts, segons les estades del protagonista. Els últims capítols narren els esdeveniments a l'Imperi Grec posteriors a la mort dels dos protagonistes, Tirant i Carmesina. A continuació, es detallen les diferents parts:

Tirant a Anglaterra: Formació Cavalleresca

En aquesta secció, es narra la història de l'alliberament d'Anglaterra per Guillem de Varoic. Tirant lo Blanc coneix a Anglaterra Guillem de Varoic, qui li ensenya les característiques i les virtuts de l'ordre de cavalleria. Armat cavaller pel rei d'Anglaterra, després d'uns primers combats a mort, pren el collaret a la bella Agnès i s'enfronta amb el seu enamorat, el senyor de les Vilesermes.

Tirant a Sicília i Rodes: Estratègia i Amor

Aquesta part inclou el Setge de Rodes, una història de la traïció de dos cavallers de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, descoberts gràcies a la doble moral d'una dama. Tirant posa fi al setge de Rodes amb una enginyosa estratagema naval. També s'hi troben escenes galants i amoroses a la cort del rei de Sicília.

Tirant a l'Imperi Grec: Amor, Intriga i Batalla

Aquesta secció narra l'arribada de Tirant a Constantinoble per a deslliurar-la de l'amenaça dels turcs. Aquí, Tirant s'enamora instantàniament de Carmesina. Els esdeveniments clau inclouen:

• La declaració de Tirant a Carmesina amb un mirall.
• La batalla contra les forces del Gran Turc i del Soldà.
• El fals somni de la donzella Plaerdemavida.
• L'intent de Plaerdemavida d'introduir Tirant al llit de Carmesina.
• Tirant entra a la cambra de Carmesina i, en arribar la reina, han d'amagar-lo tot cobrint-lo amb matalassos.
• Un torneig en què Tirant està a punt d'enfrontar-se amb Diafebus sense saber-ho.
• Els amors de l'Emperadriu amb el jove Hipòlit.
• L'episodi dels miralls, un engany que la Vídua Reposada, enamorada de Tirant, li fa perquè deixi Carmesina.

Tirant al Nord d'Àfrica: Aventures i Retroball

Tirant i Plaerdemavida naufraguen a les costes de Barberia i queden separats. Tirant entra al servei del Cabdillo, un alt dignatari. Tirant allibera el rei de Tremicén i la seva filla, Maragdina, que s'enamora d'ell. Evangelitza 44 mil moros, es converteix en capità i, després de nombroses batalles, retroba Plaerdemavida.

Retorn a l'Imperi Grec i el Tràgic Final

En el retorn a l'Imperi Grec, Carmesina perd la virginitat amb Tirant. El Soldà i el Gran Turc, informats del retorn de Tirant, demanen la pau. Aquesta secció culmina amb la tràgica mort de Tirant, Carmesina i l'Emperador.

Epíleg: Després de la Mort dels Protagonistes

Després de la mort de Tirant, es narra el casament d'Hipòlit amb l'Emperadriu i l'enterrament de Tirant i Carmesina a Bretanya.

Aspectes Clau de Tirant lo Blanc

Cal destacar també dos aspectes fonamentals de l'obra:

• La barreja de fets històrics i ficció.
• La importància del món femení i el rol de les dones.

Francesc Eiximenis: Teologia i Moral Cristiana

Francesc Eiximenis, natural de Girona i frare franciscà, creia que un llibre és l'únic camí per guiar els pecadors pel bon camí cap a Déu. La seva obra més important és Lo Crestià, un tractat sobre com ser un bon cristià en tots els àmbits. Ho escriu d'una manera molt planera, recollint la tradició teològica i filosòfica medieval en llengua catalana.

Sant Vicent Ferrer: El Predicador Apocalíptic

Sant Vicent Ferrer, valencià i frare dominicà, fou un escriptor teatral conegut com a "joglar espiritual". Transmetia ell mateix els seus recitals, que duraven entre 3 i 6 hores, viatjant per tot el món. Anunciava la fi del món, fet pel qual l'anomenaven l'Àngel de l'Apocalipsi.

Anselm Turmeda: Conversió i Crítica Religiosa

Anselm Turmeda, mallorquí i frare franciscà, se'n va anar a Tunis per captar infidels i, de sobte, es convertí a la religió mahometana. Va escriure un llibre, Tuhfat al-mutaradif fi al-radd 'ala ahl al-salib (generalment conegut com a Tuhfat), que se'n riu de la religió cristiana. També va escriure la Disputa de l'ase contra frare Anselm (1418). En la seva obra, s'hi pot llegir ironia i escepticisme. La seva tomba és venerada.

Sor Isabel de Villena: Feminisme i Espiritualitat

Sor Isabel de Villena (València, 1430-1490) era clarissa i va escriure un llibre, Vita Christi, que tracta sobre la vida de Jesús des del punt de vista de les dones. Escrit en valencià, presenta Maria com la mestra i doctora de l'amor, i hi apareixen moltes dones. És una obra feminista en defensa de la dignitat de la dona, per demostrar el valor moral de la dona com a criatura de Déu i no com un instrument del diable. En tots els episodis de Jesús, sempre hi ha una dona al costat, amb un significat evangèlic profund.

Grans Escriptors Valencians del Segle XV

Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Ausiàs March i Joanot Martorell són considerats els quatre escriptors més importants de la València del segle XV.

Lletres de Batalla: Un Gènere Cavalleresc

Les lletres de batalla són documents epistolars en les quals els cavallers s'ofenen i s'insulten, mantenint sempre les formes cavalleresques i cortesanes.

Debat sobre la Finalització de Tirant lo Blanc

Joan Fuster sosté que Martorell va acabar el llibre i el va retocar. Per la seva banda, Martí de Riquer (assumint que "Martí" es refereix a ell) indica que Martorell va acabar l'obra dos anys abans de morir (1466) i la va dedicar a l'infant Ferran de Portugal.