Ausiàs Marc i Vicent Ferrer: Literatura i predicació en la València medieval
Ausiàs Marc
Ausiàs Marc va estar vinculat a Gandia, Beniarjó i València. Era d'una família de la petita noblesa valenciana: fill del poeta Pere Marc i nebot de Jaume Marc. Va participar en la campanya militar d'Alfons el Magnànim a Itàlia i fou recompensat amb terres i privilegis. Es va casar amb Isabel Martorell; després de la mort d'aquesta es va veure involucrat en diversos plets i va contreure matrimoni amb Joana Escorna.
De l'obra d'Ausiàs Marc es conserven 128 poemes, dividits per temàtiques:
Cants d'amor
Marc teoritza sobre l'amor i considera diferents classes d'amor:
- Amor sensual: dominat pel desig.
- Amor fi: de caràcter espiritual.
- Amor venal: que respon als interessos quotidians.
Cants de mort
Es planya de la mort de l'estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima, el dolor de l'absència i la mateixa existència de la mort.
Cants morals
Fa una anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.
Cant espiritual
És un poema religiós de 224 versos en què s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats, ja que té por de ser condemnat.
Estil
Els versos d'Ausiàs Marc són durs i intensos, molt condensats semànticament; sovint és difícil d'entendre. Empra una llengua poètica culta que no exclou les expressions col·loquials, a més d'una gran varietat de recursos literaris.
Vicent Ferrer
Vicent Ferrer va ser un frare dominicà, nascut a València, que va assolir fama internacional arran de la seua tasca predicadora per terres d'Espanya, França, Suïssa i Itàlia. Va intervenir directament en els principals esdeveniments religiosos i polítics de l'època: el Cisma d'Occident i el Compromís de Casp. Va ser canonitzat l'any 1455.
No va ser escriptor sinó un gran orador que captava l'atenció dels oïdors amb els sermons que predicava. Aquests sermons seguien l'estructura proposada per Eiximenis: introducció, enunciació del tema i final. El llenguatge de Sant Vicent era molt viu, ple d'expressions col·loquials i alteracions sintàctiques pròpies de la llengua oral, encara que també emprava sovint llatinismes.