Ausiàs March: Vida, Obra i Poesia del Gran Poeta Català del Segle XV

Ausiàs March va néixer el 1397, fill de Pere March i Elionor Ripoll, que va sobreviure i que va rebre el nom d'Ausiàs.

Ausiàs March

Ausiàs March és el gran poeta català del segle XV. Nascut el 1400, pertanyia a la noblesa i a una família de poetes: el seu pare, Pere March, i el seu oncle, Jaume March, escriviren també bons versos.

Ausiàs March va viure a València i, com a noble i cavaller, tenia possessions importants (sembla que, com a senyor feudal, era una mica despòtic amb els seus vassalls) i va participar en alguna guerra: en l'expedició militar del rei Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega el 1420, continuada l'any següent a Sicília i Nàpols. El 1424, Ausiàs March era present en una expedició a l'illa nord-africana de Gerba.

Es va casar dues vegades: la primera el 1439 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que va morir sense fills; la segona, el 1443, amb Joana Escorna, que va morir també sense fills el 1454. Ausiàs March va morir a València el 3 de març de 1459 sense fills legítims; doncs, però per les seves voluntats testamentàries sabem que va deixar cinc fills bastards.

Va escriure 128 poemes que van ser molt coneguts en vida del poeta i posteriorment. La seva obra es caracteritza, en general, per parlar de l'amor en termes morals i amb unes imatges tristes (en els seus versos hi ha condemnats a mort, malalts, cucs, verins, etc.), adequades a l'estat d'ànim pessimista que vol transmetre.

L'obra coneguda d'Ausiàs March

L'obra coneguda d'Ausiàs March es compon de 128 poemes (uns 10 000 versos), conservats en 13 manuscrits de cap a la fi del segle XV i de la primera meitat del XVI i en cinc edicions antigues, aparegudes entre els anys 1539 i 1560. La primera edició, gairebé completa (122 obres), és la de Barcelona del 1543. A partir de la primera edició impresa, hom intentà donar una ordenació de la seva obra per temes, o l'agrupà en cants d'amor, de mort i morals. Algunes edicions fan una quarta divisió, amb el Cant espiritual. En canvi, un grup de còdexs donen un ordre que sembla factici i que ha estat considerat com a cronològic; tanmateix, sembla que només ho és en línies generals: hom troba al començament alguna de les obres susceptibles de datació més antiga, i cap a la fi obres que, sens dubte, pertanyen a l'edat madura o a la senectut del poeta.

Temàtica i estil

La seva poesia tractà principalment el tema amorós, no pas segons l'estil dels trobadors, com diu ell mateix, sinó segons la veritat, fundada en una ciència amorosa que es fonamenta en idees aristotelicotomistes sobre l'amor, segons les quals aquest només podia trobar la plenitud del seu goig en la pura contemplació i la pura coneixença de l'objecte estimat. A l'altre pol hi ha l'amor sensual, comú amb l'animal; però com que l'home participa de doble natura, psicofísica, el seu amor en participa també, i d'aquí neixen les contradiccions de la vida amorosa. Malgrat que en certes obres March cantà amors, en la majoria analitzà o féu palès el drama interior originat per aquelles contradiccions.

En les obres que, críticament, hom pot atribuir a una primera època, les dames cantades s'encobreixen sota els senyals plena de seny i llir entre cards, i hi apareixen sovint tòpics de l'amor cortès. En un altre grup d'obres, possiblement d'una segona època, aquella contradicció és simbolitzada per l'oposició ira/amor o odi/amor i per les paraules oh foll amor, amb què comencen les tornades d'alguns d'aquests poemes. En aquestes obres, més encara que en les de la primera època, Ausiàs March es presenta com un home escindit; en comptes de seguir el camí de la serenitat, es lliura a un amor emmetzinat, sense el qual troba buida la seva vida.

D'aquesta rebel·lia i d'aquest desordre intel·lectual i ètic s'acusà en obres més tardanes, algunes d'elles d'un caràcter marcadament confidencial. El començament d'aquesta etapa final és en el poema 87, primer dels grans poemes morals i didàctics que caracteritzen la seva poesia tardana. En aquesta etapa cal situar els sis cants de mort (possiblement escrits amb motiu de la mort de la segona muller) i el Cant espiritual, obra cabdal del poeta i una de les més grans de la poesia catalana.

Tot i la seva evolució, en la seva poesia hi ha constants que la diferencien de la de tots els altres poetes, a desgrat de les influències trobadoresca (important) i italiana. Es distingeix per la introspecció i l'anàlisi. Les formes expositives que empra són adequades a aquest desenvolupament analític. D'altra banda, contrasten amb aquest procediment les formes contundents d'expressió, amb canvis bruscs de to i d'estil; aquest raonament persistent de vegades peca d'eixut.