Avantguardes Artístiques del Segle XX: Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Surrealisme
Avantguardes
Les avantguardes són un conjunt de moviments artístics ("ismes") sorgits a Europa al començament del segle XX després de la fi de la Revolució Industrial i de la Primera Guerra Mundial. Destaquen per intentar crear un art nou, identificat amb el poble, que suposa una ruptura amb la concepció tradicional de l'art. Es van difondre, generalment, a través de manifestos i van afectar totes les branques de l'art.
Principals moviments d'avantguarda
Cubisme
Corrent artístic que sorgeix el 1907 de la mà de Pablo Picasso, l'obra més destacada del qual és Les senyoretes d'Avinyó. Cal destacar també Georges Braque (Cases de l'Estaque). Destaca en pintura a través del collage i les imatges geomètriques, i en literatura amb el cal·ligrama i el collage. Persegueixen plasmar el concepte més que la visió: ha de ser el lector o espectador qui, a partir de la idea, ha de recrear la realitat.
Futurisme
Va iniciar-se amb la publicació del Manifest Futurista (1909) de Marinetti, a Itàlia.
Característiques:
- Activisme
- Atzar
- Heroisme
- Violència
- Masclisme
- Agressivitat
- Velocitat
Va ser l'estètica del feixisme italià. Quant a les característiques en el camp literari, podem parlar de la ruptura de la sintaxi, l'abolició de la puntuació i l'ús de la tècnica de les paraules en llibertat, la qual cosa va representar una revolució en l'escriptura.
Dadaisme
(del francès dada, veu infantil que no significa res). Caòtics i violents, van sorgir en plena Primera Guerra Mundial, concretament l'any 1916, com a resposta contra la societat que l'havia provocada.
Surrealisme
(del francès surréalisme, superrealisme), producte del dadaisme. Va iniciar-se amb el manifest publicat per André Breton el 1924. Militant del moviment dadà, es va separar per crear una nova teoria estètica. Pretenia fugir de la lògica i d'allò racional, que només empobria la civilització. Pensava que per arribar a la surrealitat eren necessaris l'amor, el somni i la descoberta de la vida urbana.
Context i recepció a Catalunya
Van arribar en una època de canvis socials, després de la Primera Guerra Mundial i de la crisi del moviment noucentista.
Van trobar aviat suport entre aquells que mai no s'havien adscrit al Noucentisme. Rebutjaven la classe burgesa, valoraven la joventut i duien a terme la recerca de l'art total.
Josep Maria Junoy, que havia militat en el Modernisme i en el Noucentisme, va ser qui va introduir el futurisme a la literatura catalana. El 1917 va fundar la seva revista: Trossos.
El surrealisme va entrar de la mà de Josep Vicenç Foix i la seva poesia. Tot i això, també cal parlar de Salvador Dalí, que a més de pintura va escriure prosa surrealista.
Concreció de l'estètica avantguardista en la poesia
Procés de destrucció dels convencionalismes: fugir de qualsevol norma retòrica tradicional per provocar la sorpresa. Hi trobem uns trets comuns:
a) Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina: s'utilitzen cossos i tipus de lletra diferents, tintes de colors i es deixen paraules soltes.
b) Alliberament gramatical de la paraula: se suprimeixen les majúscules d'inici de paraula i els signes de puntuació, que se substitueixen per espais en blanc, i els versos es divideixen en esglaons.
c) Alliberament racional de la paraula: un vers podia perdre tot el seu sentit racional.
d) Desintegració i substitució de la paraula: pot tenir tant valor com una sola lletra, un nombre o un dibuix.
D'aquí prové la importància que van assolir per als avantguardistes el collage, la poesia visual i el cal·ligrama.