Trobadors i trobairitz: origen de la llengua catalana i la poesia medieval

Trobadors i trobairitzes

Entre els principals autors cal destacar el vescomte Guerau de Cabrera, autor d'un Ensenhament (cap al 1150) dirigit al seu joglar; Guillem de Cabestany (finals del segle XII), cavaller rossellonès de vida llegendària; Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.

No podem oblidar les dones que feien poesia trobadoresca, anomenades trobairitzes, entre les quals cal destacar la Comtessa de Dia i la Reina de Mallorques (probablement Constança d'Aragó, germana de Pere II el Cerimoniós). El rang de superioritat de què la dona gaudia en les convencions trobadoresques podria explicar el to més carnal i sensual de les seues composicions.

El naixement de la llengua

El llatí era la llengua de l'administració, de l'Església, de la literatura culta, de la ciència, etc. Les llengües romàniques van començar a passar a l'escriptura quan es distanciaren tant del llatí que resultava incomprensible per al poble (segles VII-IX).

Època preliterària

Hi ha un període, que coneixem com a època preliterària, on trobem:

• Glosses: traduccions de paraules o d'expressions llatines que el lector no entenia.
• Juraments feudals: textos escrits en llatí per escrivans que posaven en català paraules i expressions, bé per error, bé perquè no sabien com s'escrivien en llatí.

Els primers textos íntegres

No és fins al segle XII que trobem els primers textos íntegres en català conservats. Aquests textos tracten dos àmbits diferents: el jurídic i el religiós.

Textos de caràcter jurídic

Per la necessitat de regularitzar la vida social i administrativa de la Confederació catalanoaragonesa, que comença l'expansió cap al Mediterrani (Regne de Mallorca) i cap al sud (Regne de València) a principi del segle XIII:

• Forum iudicum: el text més antic és una traducció de principi del segle XI (text 2).
• Furs de València (1266): es considera el primer document valencià escrit en català i ja no en llatí.
• Costums de Tortosa i Usatges de Barcelona.

Textos de caràcter religiós

Per la necessitat de l'Església de predicar en la llengua del poble (decisió presa en el Concili de Tours, 813):

• Homilies d'Organyà de finals del segle XI (text 3), un conjunt de sermons que respon a aquesta necessitat.
• Vides de sants rosselloneses, en prosa, i el Cant de la Sibil·la, en vers, tots dos del segle XIII.

Modalitats poètiques

L'amor cortés, però, no fou l'únic tema de què tractaven les composicions trobadoresques. També podien servir de lloança o de crítica a les accions d'un senyor i, per tant, eren molt importants com a arma política. Com que podien ser escampades per joglars entre el poble, però també interpretades a les corts aristocràtiques, les composicions podien tenir estils diversos:

• Trobar leu: llenguatge lleuger, senzill i directe.
• Trobar ric: llenguatge ornamental, carregat de recursos expressius.
• Trobar clus: llenguatge complicat, conceptual, ple de figures retòriques, semàntiques i de pensament.

Gèneres de les composicions amoroses

• La cançó: poema de lloança i idealització de la dama.
• La pastorel·la: explica l'encontre amb una pastora i la conversa que se'n segueix.
• L'escondit: excusació davant la dama per haver traït el secret amorós.
• L'alba: lamentació dels enamorats que s'han de separar després d'haver passat la nit junts.

Composicions amb intenció política

• El sirventés: destinat a la moralització, a la propaganda política o a la sàtira.
• El plany (planh): lamentació per la pèrdua d'un gran personatge, les virtuts del qual s'hi lloaven.

Altres gèneres

La tensó o joc partit (debat poètic), la dansa, la balada, etc.