Les avantguardes europees i catalanes: moviments, autors i tècniques (1909-1940)

1. Els moviments d'avantguarda

La societat d'entreguerres a Europa: Durant el primer terç del segle XX, la societat es caracteritzà pel creixement industrial, que va significar l'enriquiment de les classes burgeses, més privilegiades, i alhora va provocar una profunda ferida i una greu crisi de valors. El creixement industrial va comportar una eufòria pel progrés economicotècnic i per la societat de consum, que va permetre l'aparició d'una nova societat liberal i capitalista. També va donar lloc a grans desigualtats socials. La Primera Guerra Mundial va evidenciar la crisi de valors. En clau ideològica, es van qüestionar el positivisme i el pensament racionalista, i se'n va denunciar el fracàs. La crisi va afectar la fe religiosa.

L'avantguarda a Europa: Van ser moviments socials i creadors d'una nova teoria de l'art: l'antiart. Foren l'expressió cultural i intel·lectual de la nova societat industrial, amb les seves contradiccions i els seus encerts. Aquests moviments es manifestaren cronològicament en dos períodes:

• Primer període (aproximadament 1909-1929, any de la crisi monetària a la Borsa de Nova York): el futurisme, el cubisme i el dadaisme, que van produir les manifestacions més lúdiques, imaginatives, subversives i rupturistes de les avantguardes.
• Segon període (exclusivament surrealista, fins al 1940, marcat per la invasió nazi de París): es caracteritzà per la intel·lectualització de les avantguardes i, sobretot, pel compromís social i polític.

Els moviments essencials van ser agermanats perquè tots responien a una idea comuna de modernitat.

Futurisme (1909-1920)

La invenció del mot va ser del poeta català Gabriel Alomar, qui l'utilitzà per primer cop el 1905 en un article publicat a la revista Mercure de France. El fundador del moviment va ser F.T. Marinetti, que el 1909 va establir les bases del moviment amb el Manifesto tecnico della letteratura futurista. Proclamava una ruptura total amb el passat i la tradició.

Tècnica literària: destrucció de la sintaxi, abolició de la puntuació i de les majúscules, ús de signes aritmètics, musicals, etc., i paraules en llibertat.

Cubisme (1907-1914)

Va néixer com a moviment pictòric a París. Dividit en dos períodes, analític i sintètic, era un art intel·lectual que demanava la participació de l'espectador. Aviat el moviment esdevingué també literari, del qual fou capdavanter Guillaume Apollinaire. Tot i que defensava actituds ideològiques molt diferents del futurisme, com ara el pacifisme internacionalista i l'humanitarisme, el llibre més representatiu és Calligrammes.

Tècnica literària: aplicació del collage a la literatura, ús de diferents lletres d'impremta, ús del calligrama i desaparició dels enllaços lògics de la frase.

Dadaisme (1915-1920)

Va ser un moviment més radical i rebel de les avantguardes. El terme dada respon al balbuceig d'un infant. El moviment va néixer a Zuric, amb Tzara, autor del manifest dadaista, i el pintor Picabia. Ideològicament es caracteritzà per una actitud anarquista, l'exaltació del jo lliure i la negació constant de la moral tradicional, i per un violent rebuig de la racionalitat.

Tècnica literària: influències del futurisme i del cubisme, i invenció de l'escriptura automàtica, que consisteix a expressar-se amb una espontaneïtat total, reflectint el dictat del món interior.

Surrealisme (1917-1940)

Representà la culminació de les avantguardes i la seva liquidació. Hereu de les propostes més intel·ligents dels dadaistes, adaptà algunes tècniques del cubisme. Va assolir el coneixement més recòndit de la realitat. Les vies d'accés a aquesta realitat oculta eren els somnis i l'escriptura automàtica. Liderat per André Breton, el moviment s'articulà en dos períodes:

• Primer període: bàsicament literari i artístic; s'hi definí el moviment i s'hi establí una tradició.
• Segon període: molt més moral; explicità la vinculació del surrealisme amb la psicoanàlisi i amb els plantejaments revolucionaris del marxisme. El surrealisme s'organitzà com un grup jeràrquic tancat.

Tècniques: ús de l'escriptura automàtica (associació de paraules i imatges), defensa de la distorsió al·lucinatòria, ús d'al·literacions i anàfores, i expressió mitjançant polaritats definitòries de la psicologia humana.

2. Manifestacions avantguardistes a Catalunya

El segle XX va viure un dels moments més brillants de Catalunya, que es va mostrar molt receptiva als esdeveniments culturals europeus. Els sectors menys oficialistes i, per tant, menys noucentistes de la intel·lectualitat i dels artistes catalans van rebre les novetats avantguardistes europees amb interès i, en alguns casos, amb adhesions entusiastes. La Primera Guerra Mundial va propiciar que nombrosos artistes europeus s'establissin a Barcelona, que es va convertir durant uns quants anys en una gran metròpoli cultural europea. Això va preparar el camí de les avantguardes a Catalunya.

3. Autors destacats

Joan Salvat-Papasseit, poeta avantguardista català

Va néixer a Barcelona l'any 1894. El seu pare, fogoner de vaixell, va morir en un tràgic accident a alta mar. A causa de l'absència del pare, la família es va veure abocada a una situació econòmica molt precària, cosa que va obligar el poeta a realitzar tota mena de feines per portar el jornal a casa. De formació autodidàctica, va destacar pel seu esperit sensible. Es relacionà amb cercles d'artistes i intel·lectuals, escriví articles de caire anarquista, publicà diverses revistes de contingut polític i literari i finalment publicà el seu primer poema, «Columna vertebral». La seva vida va estar marcada per la tuberculosi, malaltia que de ben jove el va obligar a fer curses de repòs en diversos sanatoris i que finalment el va vèncer l'agost de 1924.

Recepció de la seva poesia

Va escriure sis llibres de poesia:

• Poemes de ones hertzianes
• L'irradiador del port i les gavines
• Les conspiracions
• La gesta dels esteks
• El poema de la rosa als llavis
• Òssa menor

Salvador Espriu

Va néixer l'any 1913 a Santa Coloma de Farners. Era fill d'una família benestant i els seus orígens familiars el vinculen a Arenys de Mar. Els seus estudis d'egiptologia es van veure afectats per l'esclat de la guerra. Va ser mobilitzat i serví a l'Auditoria de Guerra. Abans ja havia publicat alguns llibres en prosa. Catalunya continuà la seva obra clandestinament. L'any 1972 li van concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Barcelona l'any 1985.

Característiques generals

Comprèn diferents gèneres, que van des de la poesia fins a la narrativa. Podem dividir la producció espriuana en tres apartats: prosa narrativa, poesia i teatre. Es tracta d'una obra influïda per l'existencialisme, que qüestiona la condició de l'ésser humà i la seva llibertat. És inevitable parlar de la mort, tema present en la majoria d'obres d'Espriu. En definitiva, l'interès rau en l'observació del món. La seva obra constitueix una elegia del temps perdut. Hi trobem també referències a la mitologia egípcia, que provenen bàsicament del Llibre dels morts, i a la mitologia hebrea, que provenen de l'Antic Testament. Aquest univers se centra principalment en:

• Sinera: la representació del paradís perdut de la infantesa, que sorgeix de la lectura a l'inrevés del topònim Arenys.
• Lavínia: Barcelona.
• Sepharad (en poesia) i Konilòsia (en prosa): Espanya.
• Alfaranja: els Països Catalans.

El món de les catalanistes es va ensorrar amb l'arribada al poder del general Franco. Aquesta idea de desaparició d'una forma de vida va marcar l'obra d'Espriu. El tema de la guerra civil apareix sovint en la seva producció. Altres recursos característics de les seves composicions són el teatre del món, és a dir, el teatre dins el teatre, i la creació d'un món de ficció amb follets manejats per un ésser superior, el no-res: la mort. Els homes es converteixen en ninots d'un Déu. En la geografia de les seves obres, que és fonamentalment mediterrània, destaquen l'ús de la ironia i la revisió contínua dels seus escrits.

Prosa narrativa

Va conrear la prosa narrativa bàsicament abans de la guerra civil, però la va abandonar durant la postguerra. La seva característica és l'excel·lent domini del llenguatge (Laia, Ariadna al laberint grotesc).

Poesia

El primer llibre va ser Cementiri de Sinera, després Les hores i Mrs. Death, El caminant i el mur, etc. Alguns foren divulgats per cantautors com Raimon. La temàtica és la preocupació per la mort i la consegüent reflexió sobre la vida i l'home.

Teatre

Cal destacar l'interès de l'autor per la mitologia grega. Les seves obres més importants són Antígona, Una altra Fedra i Primera història d'Esther. Hi barregen també escenaris i accions simultanis; així, s'entrecreuen dues accions simultànies entre dos pobles amb moltes similituds segons la mitologia espriuana: el poble jueu i el poble català.