Les Avantguardes a la Literatura Catalana: Surrealisme, Característiques i Autors Clau

1. El Surrealisme

El surrealisme va ser un producte del dadaisme. André Breton, que va publicar el manifest fundacional l’any 1924, havia militat prèviament en el moviment dadà, però se’n va separar i va crear una nova teoria estètica: la literatura, alliberada dels entrebancs del bon gust i de la lògica, havia de ser un mitjà per fugir del racionalisme, que només havia contribuït a l’empobriment de la civilització. Segons Breton, si l’ésser humà està atent al seu propi «jo» i a la dimensió de la realitat, la imaginació n'esdevé part integrant i forma la superrealitat. Per arribar-hi, són necessàries unes experiències privilegiades: l’amor, el somni i la descoberta de la vida urbana. Els surrealistes defensaven la llibertat total mitjançant l’ús de tècniques com l’escriptura automàtica i el collage.

2. Joan Salvat-Papasseit: Trajectòria i Producció Literària

El 1918, l'escriptor es casà amb Carmen Eleuterio i, fruit del matrimoni, van néixer dues filles. A partir de l’any 1919, es va fer càrrec de la secció de la llibreria de les Galeries Laietanes i la va convertir en un focus avantguardista de referència. Arran d’una forta crisi personal i desenganyat del socialisme, abandonà la política activa i es dedicà de ple a la poesia, la qual no deixà de conrear fins al moment de la seva mort.

A més de poeta, fou un destacat agitador cultural, com ho demostra la fundació de tres revistes fonamentals:

• Un Enemic del Poble: lligada inicialment als regeneracionistes, va evolucionar cap al futurisme.
• Arc-Voltaïc: autèntic model de publicació d'avantguarda.
• Proa: de caire postavantguardista, combinava textos de reivindicació nacionalista amb poesia.

La seva obra poètica està integrada per sis títols cabdals (dels quals destaquen els primers):

• Poemes en ondes hertzianes (1919): expressa la descoberta futurista i la recerca d’una veu poètica personal.
• L'irradiador del port i les gavines (1921): continuador del volum anterior, en què s’aprofundeixen les troballes expressives del futurisme.
• Les conspiracions (1922): recull de vuit poemes d’inspiració patriòtica i nacionalista escrits durant la seva estada sanitària a La Fuenfría.

3. La Concreció de l’Estètica Avantguardista en Poesia

El procés de ruptura amb els convencionalismes tradicionals es va palesar sobretot en la creació poètica. Els autors varen defugir qualsevol norma retòrica clàssica amb l'objectiu de provocar la sorpresa i l'impacte en el lector. Tot hi tenia cabuda: una nova forma, una disposició tipogràfica, un dibuix...

Trets comuns de la poesia d'avantguarda:

• Destrucció de la unitat gràfica: ús de diferents famílies tipogràfiques, tintes de colors diversos i disposició lliure de paraules soltes per la pàgina.
• Alliberament gramatical de la paraula: supressió de les majúscules a l'inici de mot i dels signes de puntuació convencionals, substituïts sovint per espais en blanc i versos disposats en esglaons.
• Alliberament racional de la paraula: el vers podia desprendre's de tot sentit lògic o discursiu.
• Desintegració i substitució del mot: la paraula pot tenir el mateix valor expressiu que una sola lletra aïllada, un dígit o una il·lustració. D’aquí neix la rellevància del collage, la poesia visual i el cal·ligrama.

4. Modernistes, Noucentistes i Avantguardistes a Catalunya

Els corrents d'avantguarda varen penetrar a Catalunya en un context de profunds canvis socials i amb el rerefons històric de la Primera Guerra Mundial. La crisi del model noucentista va empènyer els intel·lectuals catalans a abandonar les vies clàssiques i a cercar noves sortides estètiques, entre les quals l’avantguardisme va esdevenir la més rupturista.

Aquests creadors van trobar un suport sòlid en aquells sectors modernistes que mai no s’havien integrat en l’artifici del Noucentisme, atès que compartien l'anhel d’un art total.

• El futurisme: va entrar a la literatura catalana sobretot de la mà de Josep Maria Junoy, autor vinculat anteriorment tant al Modernisme com al Noucentisme. L’any 1917 va fundar la revista Trossos i va ser pioner en publicar el primer cal·ligrama en llengua catalana.
• El surrealisme: gràcies a Josep Vicenç Foix es van incorporar i assajar tècniques surrealistes en la poesia catalana. En aquest àmbit cal destacar també la figura de Salvador Dalí, qui, ultra la seva faceta de pintor, va publicar destacades proses surrealistes a la revista L'Amic de les Arts.