Origen de les Llengües Romàniques i Evolució del Català

Les Llengües Romàniques i el Llatí

Les llengües romàniques són les llengües que provenen del llatí.

Són llengües romàniques el galaicoportuguès, el castellà, el català, l'occità, el francès, el sard, l'italià, el romanès i el bable.

Classificació del Lèxic Català

Veus Patrimonials

Tot i que provenen del llatí i es van incorporar al català des dels seus orígens, han evolucionat molt al llarg del temps, de manera que és difícil reconèixer-los.

Cultismes

Han evolucionat molt poc perquè es van agafar directament del llatí i s'han conservat amb pocs canvis. Ex: examen, vídeo, memòriums, rèquiem o dígit.

Doblets Lèxics

Quan un mot llatí ha donat lloc a dos mots diferents, un per via popular i un altre per via culta, diem que ens trobem davant d'un doblet lèxic.

La Derivació

La derivació consisteix a crear mots a partir d'un altre mot que ja existeix i al qual s'afegeixen prefixos o sufixos, que sovint provenen del llatí i del grec.

• Lexema: és la part del mot que es manté invariable en tots els elements de la mateixa família.
• Prefix: és la part de la paraula afegida davant del lexema.
• Sufix: és la part de la paraula afegida darrere del lexema.

Influències Lingüístiques: Substrat, Superstrat i Adstrat

• Substrat: és el conjunt d'influències d'una llengua que desapareix sobre la llengua imposada. El substrat procedeix de les llengües anteriors a l'expansió del llatí, com l'ibèric o les llengües cèltiques (iberobasc, celta, fenici).
• Superstrat: elements que una llengua dominant deixa sobre la llengua dominada, sobre la qual no arriba a imposar-se. Com la influència de les llengües germàniques sobre el llatí i de l'àrab sobre les llengües romàniques peninsulars.
• L'Adstrat: està format per les petjades que deixen unes llengües sobre les altres a causa del contacte en un mateix territori durant un període de temps. En el nostre cas, a més de l'occità, han actuat com a adstrat el castellà, el francès, l'italià i l'anglès.

La Cancelleria Reial

Jaume I el va disposar a l'any 1276. En el segle XIII fou la institució encarregada de copiar i tramitar tots els documents reials, de la noblesa i eclesiàstics; és a dir, la documentació oficial de la Generalitat de Catalunya, del Regne de València i del Gran i General Consell del Regne de Mallorca.

Els funcionaris cancellerescos havien de conèixer el català, el llatí i l'aragonès, ja que tota la documentació reial s'havia de redactar en aquests idiomes.

La Cancelleria Reial va ajudar a cohesionar i unificar l'idioma, i va exercir una influència important com a focus de divulgació dels nous corrents culturals que arribaven d'Itàlia. Bernat Metge i altres van traduir obres dels autors clàssics i dels nous escriptors humanístics.