L'Avantguardisme a Catalunya i Europa (1909-1940): Moviments, Característiques i Autors

L'AVANTGUARDISME (1909 - 1940)

L'Avantguardisme és un corrent que sorgeix a diferents punts d'Europa (Alemanya, França, Itàlia, Catalunya…). Es va iniciar al segle XX i es basa en que l'artista introdueix dins d'una obra elements innovadors que no segueixen els corrents tradicionals.

Durant les primeres dècades del segle XX es va produir un trencament entre dues concepcions de l'art diferents. D'una banda, hi havia aquells artistes que pensaven que l'art havia de ser una experiència de cultura i optaven per la norma de la tradició clàssica; d'una altra, hi havia artistes que creien que l'art havia de ser justament el contrari, una destrucció de la norma establerta, una recerca, una aventura, una experimentació: ells mateixos es van posar el nom d'avantguardistes.

L'Avantguardisme és el producte de la societat que va sorgir a la fi de la Revolució industrial que va tenir lloc a Europa durant el segle XIX. Un dels detonants més directes dels moviments avantguardistes va ser la Primera Guerra Mundial (1914-1918): la tragèdia que va suposar el conflicte bèl·lic provocà una crisi que va afectar tots els àmbits socials.

El mot Avantguardisme designa un conjunt de corrents estètics que palesen la crisi de les arts que va tenir lloc en el món occidental al començament del segle XX.

L'Avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi de la creació artística.

Efectivament, la irrupció de l'Avantguardisme va significar una ruptura total, no només amb els models artístics vigents a l'època, sinó també amb tota la concepció de l'art que provenia del món clàssic grecollatí. La nova concepció de l'art va penetrar ràpidament a tot el teixit social per assumpció o per rebuig, i va afectar totes les formes de creació artística: la música, la fotografia, el cinema, l'arquitectura, l'escultura… I, sobretot, la pintura i la literatura, en concret la poesia, que sovint es van entrecreuar.

Entre els artistes avantguardistes més importants trobem Pablo Picasso, Charles Baudelaire, Van Gogh, entre altres.

ELS PRINCIPALS MOVIMENTS AVANTGUARDISTES EN LITERATURA

No tots els artistes van entendre l'aventura avantguardista de la mateixa manera i, per això, sovint es parla, en plural, de les avantguardes.

Tots plegats partien de la base que l'art havia de canviar perquè la societat havia canviat, i es tractava de fer un art nou que trenqués amb el passat i que incorporés els avenços tècnics de l'era de la industrialització. Però a l'hora de plasmar aquests punts de partida a la tela (pintura) o al paper (poesia) van sorgir les diferències que van provocar el naixement de quatre moviments principals (els quatre «ismes»): el Futurisme, el Dadaisme, el Cubisme i el Surrealisme.

El Futurisme

L'any 1909 Filippo Tommaso Marinetti va publicar el manifest fundacional del futurisme, en què proclamava l'èxit de l'atzar per damunt de l'intel·lecte, un atzar que s'havia de plasmar literàriament amb la destrucció de la sintaxi, amb la imaginació sense fils conductors racionals i amb les paraules en llibertat, sense signes de puntuació que les limitessin.

Propugnava com a font d'inspiració artística el perill, l'audàcia, l'esport, l'heroisme, la violència física i verbal, la guerra, la velocitat, la màquina, entre altres, i rebutjava el sentimentalisme, l'art tradicional, l'academicisme i els museus i les biblioteques, que considerava cementiris de l'art.

Per als futuristes, tot havia de reflectir el món modern i canviant: en definitiva, el futur.

Entre els autors d'aquest corrent en destaquen: Joan Salvat-Papasseit i Joaquim Folguera.

El Dadaisme

Més tard, el Dadaisme (del francès dada, veu infantil que no significa res) va anar més enllà que el Futurisme. Caòtics i violents, els dadaistes van sorgir en plena Primera Guerra Mundial, concretament l'any 1916, com a resposta contra la societat que l'havia provocada.

Els capdavanters del moviment foren Tristan Tzara i Francis Picabia. Aquest darrer, fugint de la guerra, va viure a Barcelona el 1916 i el 1917, on va fundar la revista «391», portaveu del Dadaisme a Catalunya.

Els dadaistes exigien la destrucció absoluta dels mitjans d'expressió tradicionals que havien encaminat l'home cap a la mort d'ell mateix i defensaven una expressió totalment espontània. Tots els artistes que s'adherien a aquest moviment participaven d'un esperit rebel que propugnava l'autonomia del jo creador i un desig d'alliberament mental. El moviment es va caracteritzar per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art i la política tradicionals.

El Dadaisme ha tingut una gran influència en la nostra societat, fins i tot alguns nous corrents artístics com el Pop art o el Neodadaisme han estat molt influenciats pel Dadaisme.

Un dels principals autors dadaistes és Marcel Duchamp.

El Cubisme

El Cubisme va ser un moviment nascut a les arts pictòriques, on es feien quadres basats en figures geomètriques. La seva adaptació a la literatura va suposar una nova atenció a l'aspecte gràfic dels textos, el paper dels espais en blanc, de la tipografia…

Les principals característiques del cubisme són: la introducció d'un punt d'inflexió en la pintura, el començament de l'art abstracte, la modificació de les formes (les formes es trenquen, s'analitzen i es reconstrueixen amb una forma abstracta), això fa que l'obra es pugui representar des de diferents perspectives amb un context més ampli.

Guillaume Apollinaire va ser un dels principals conreadors d'aquest moviment, amb invencions com la del cal·ligrama (poema en què les lletres i les paraules formen un dibuix), que donaria pas a la poesia visual. A Catalunya, el màxim exponent n'és Joan Brossa.

Els principals autors que van conrear obres cubistes són: Pablo Picasso o Paul Cézanne, entre altres.

El Surrealisme

El Surrealisme (del francès surréalisme, superrealisme) va ser un producte del Dadaisme. André Breton, que va publicar el manifest fundacional del Surrealisme el 1924, havia militat en el moviment dadà, però se'n va separar i va crear una nova teoria estètica: la literatura, alliberada dels entrebancs del bon gust i de la lògica, havia de ser un mitjà per fugir del racionalisme, que només havia contribuït a l'empobriment de la civilització.

Segons André Breton, si l'ésser humà està atent al seu inconscient i als seus somnis, descobrirà en ell la dimensió de la realitat, de la qual la imaginació és part integrant i forma la superrealitat. Per arribar a la superrealitat són necessàries unes experiències privilegiades: l'amor, el somni i la descoberta de la vida urbana.

Els surrealistes defensaven la llibertat total, que en literatura comportava fer ús de l'escriptura automàtica (situar el llapis sobre el paper i començar a escriure, deixant fluir els pensaments sense cap pretenció moral, social ni de cap tipus) i del collage (tècnica pictòrica o literària que consisteix en crear una obra formada per diferents superposicions).

LA CONCRECIÓ DE L'ESTÈTICA AVANTGUARDISTA EN POESIA

El procés de destrucció dels convencionalismes establerts en literatura es va reflectir sobretot en la poesia. Els artistes van defugir qualsevol norma retòrica tradicional per provocar la sorpresa del lector. En aquest procés hi valia tot, de manera que un poema podia ser una forma, un dibuix, un no-res…

Però enmig de tota aquesta experimentació, en la poesia avantguardista hi ha uns trets comuns:

• a) Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina, de manera que es fan servir cossos i tipus de lletra diferents, tintes de colors… i es deixen paraules soltes, com si volessin pel paper, per remarcar-ne la importància.
• b) Alliberament gramatical de la paraula, que comportava suprimir les majúscules de principi de paraula i els signes de puntuació i substituir-los per espais en blanc i per versos dividits en esglaons.
• c) Alliberament racional de la paraula, de manera que un vers podia perdre tot el seu sentit racional.
• d) Desintegració i substitució de la paraula, o sigui, que aquesta pot tenir tant de valor com una sola lletra, un nombre o un dibuix.

D'aquí prové la importància que van assolir per als avantguardistes el collage, la poesia visual i el cal·ligrama.

MODERNISTES, NOUCENTISTES I AVANTGUARDISTES A CATALUNYA

Les avantguardes van arribar a Catalunya en una època de canvis socials amb el rerefons de la Primera Guerra Mundial. La crisi del moviment noucentista va fer que els intel·lectuals catalans abandonessin aquell camí i que individualment cadascú busqués una sortida. Una de les sortides va ser l'avantguardisme.

Els artistes que es van adscriure al moviment avantguardista criticaren obertament el Noucentisme i l'academicisme de la cultura oficial que aquest propugnava, o bé enfocaren la seva tasca en l'educació de les masses populars, allà on no havia arribat el Noucentisme. I també cal dir que alguns noucentistes van ser receptius dels moviments d'avantguarda, com Eugeni d'Ors.

Els nous moviments d'avantguarda a Catalunya aviat van trobar un suport important en aquells intel·lectuals catalans modernistes que no s'havien adscrit mai al Noucentisme, perquè coincidien en la recerca constant de formes i de fórmules noves, en el rebuig de la classe burgesa i del sistema de vida que comportava, en la valoració de la joventut i en la recerca de l'art total.

Així, una de les figures paradigmàtiques en aquest sentit va ser Gabriel Alomar, que l'any 1904 ja va fer servir el terme «futurisme», encara que amb un sentit més de caire polític que estètic.

El Futurisme va entrar a la literatura catalana de la mà de Josep Maria Junoy, que havia participat dels dos moviments anteriors: el Modernisme i el Noucentisme. El 1917 va fundar la revista «Trossos», de clara tendència avantguardista, trencadora i moderna, i on va destacar la participació de Joaquim Folguera, incansable divulgador dels moviments d'avantguarda a Catalunya.

D'altra banda, el Surrealisme va entrar a Catalunya de la mà de Josep Vicenç Foix, que va assajar tècniques surrealistes a la seva poesia. Tanmateix, cal parlar també de Salvador Dalí, el qual, tot i que és més conegut com a pintor, va escriure també proses surrealistes a la revista «L'Amic de les Arts». A més, Dalí va publicar el 1928, juntament amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, el Manifest Groc, on aquests artistes exposaven els principis de l'art d'avantguarda.

LITERATURA AVANTGUARDISTA

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.

Papasseit es va qualificar ell mateix com a poeta avantguardista català, en una sola paraula. Va adoptar en la seva obra les tècniques i els recursos del Cubisme i del Futurisme: cal·ligrames, versos trencats, espais en blanc, diferents tipus de lletra, subratllats, signes aritmètics, paraules en llibertat, supressió de majúscules, versos lliures.