Ball robat de Joan Oliver: Personatges, Triangles Amorosos i Estructura Dramàtica

Joan Oliver va enllestir Ball robat cap al final del 1954. La seva «comèdia dramàtica» va més enllà de les revisions crítiques del matrimoni burgès que havia abordat als anys vint i començament dels trenta a partir de l'anomenada «comèdia burgesa». L'obra d'Oliver té l'encert d'entreteixir minuciosament un conjunt triangular de paral·lelismes i contrastos que, d'una banda, construeixen un artefacte de rellotgeria molt ben ajustat i, de l'altra banda, ofereixen un compendi de les inquietuds morals i ètiques d'espècimens característics de la burgesia liberal catalana de la postguerra.

Els triangles

En la comèdia burgesa, la institució del matrimoni no és feta únicament de dos, sinó molt sovint de tres; la incorporació d'aquest tercer element és un dels motors principals de l'acció de Ball robat.

Hi ha personatges que expliciten de manera activa la seva predisposició enamoradissa: Mercè envers Oleguer, Núria envers Cugat i Oriol envers Eulàlia. Per contra, només hi ha dos personatges que accepten de manera passiva l'envit de la seducció: Eulàlia es complau amb els elogis de Cugat i d'Oriol, mentre que el seu marit, Oleguer, accepta les fantasies de Mercè.

Els personatges

Els membres de les tres parelles de matrimonis pertanyen a una classe social uniforme des del punt de vista econòmic, cultural i lingüístic.

Els tres homes protagonistes assumeixen cadascun un reputat estatus social:

• L'intel·lectual (Cugat)
• L'advocat (Oleguer)
• L'industrial (Oriol)

Les dones, en canvi, redueixen la seva activitat a l'organització de la casa i a la cura dels fills. La tècnica del contrapunt permet de conèixer diverses aproximacions als replecs i contrastos dels personatges. Oliver mostra el ridícul i el caràcter grotesc de les accions d'uns protagonistes que es deixen endur per la mistificació i la inconsciència.

L'estructura dramàtica

• Primer acte: Té l'origen en el conte «Escena d'alcova». S'hi planteja el triangle Cugat-Mercè-Oleguer i, alhora, s'anuncia el triangle Cugat-Núria-Oriol.
• Segon acte: Es dirimeix el triangle Cugat-Mercè-Oleguer.
• Tercer acte: En la primera part es produeix la topada Oriol-Núria, que anuncia la virulència de la confrontació final, i es proposa el potencial tercer triangle en joc: Oriol-Eulàlia-Oleguer.