El Barroc i la Il·lustració: Característiques, Autors i Literatura Popular Catalana

El Barroc

Conceptisme: corrent poètic conreat per Quevedo, basat en l’enginy i els jocs de paraules.

Culteranisme: corrent poètic conreat per Góngora, amb ús de cultismes provinents del llatí i al·lusions mitològiques.

Característiques

• Moviment antitètic.

• Humor per la mort i la brevetat de la vida, amb una actitud pessimista i desenganyada.

• Emfatització dels elements contraris: vida/mort, lirisme/burla, etc.

• Gust per l’artifici formal i conceptual, el contrast i l’exageració, amb l’objectiu d’impressionar i de lluir-se. Això complica la comprensió de l’obra.

Barroc europeu

Es desenvolupa més al sud d’Europa fins a la Il·lustració.

Espanya és un país contrareformista, que atura el Renaixement.

Pintors espanyols

• Zurbarán

• Murillo

• Velázquez

Escriptors espanyols

• Lope de Vega

• Calderón de la Barca

• Luis de Góngora

• Francisco de Quevedo

Personatges anglesos

• John Donne

• Jean-Baptiste Poquelin (Molière)

Obres i mestres importants

• William Shakespeare

• Miguel de Cervantes: El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha

El Barroc català

(Desert, és un petit reflex que imita el castellà.)

Influència castellana

• Góngora

• Gracián

• Calderón de la Barca

Autors catalans

• Francesc Vicent Garcia

• Francesc Fontanella

Francesc Vicent Garcia

Capellà que no va publicar ell mateix les seves obres, cosa que fa que la seva poesia pugui estar manipulada.

Conegut com a Rector de Vallfogona, va conrear la poesia, la prosa i el teatre.

Se’l relaciona amb el conceptisme, i el seu èxit es deu al fenomen «vallfogonisme», basat en la imitació de l’humor xaró.

• Poesia artificiosa i elegant, també eròtica i satírica.

• Sonets lírics.

• Faules mitològiques de caràcter burlesc.

• Sàtires violentes contra persones.

• Comèdia hagiogràfica: comèdia sobre un sant, que posa la vida d’una persona al nivell d’un sant.

Francesc Fontanella

Primera etapa: participa en festes cortesanes i viu immers en el clima patriòtic i secessionista. Escriu poesies amoroses i frívoles amb diferents pseudònims. Se’l relaciona amb el culteranisme per la burla, la ironia i l’humor deformador.

Segona etapa: acompanya el seu germà, exiliat a Perpinyà. Després de la mort de la seva dona, ingressa en l’orde dominicà i escriu poesia religiosa de temes bíblics o teològics.

Obra: Lo desengany

La Il·lustració

Característiques

Pretén recuperar els ideals del Renaixement.

• Confiança en el progrés i la raó, que il·luminen la humanitat cap a nous coneixements que assoleixen la felicitat.

• Voluntat didàctica i ideològica.

• Retorn a les normes dels antics grecollatins a través del neoclassicisme.

La Il·lustració europea

Moviment francès que defensa la llibertat política i religiosa.

Culmina amb la Revolució Francesa i la fundació de la democràcia basada en la separació de poders.

La literatura fou la principal font per difondre els coneixements del moment.

Exponents

• Voltaire → Contes filosòfics

• Jean-Jacques Rousseau → Emili

• Diderot i D’Alembert → Enciclopèdia

La Il·lustració catalana

Als Països Catalans, s’expressava en castellà.

L’escriptura en català fou prohibida per Felip V, fomentant el desprestigi de la llengua i considerant-la un idioma vulgar.

Va seguir escrivint-se en català, amb denúncies a la situació de la llengua com Josep Pau Ballot.

El concepte «utilitat» promovia les branques acadèmiques, més que les literàries.

Literatura popular

Característiques

• Literatura oral i anònima, amb diverses variants en les històries.

• No se sap la data de les obres.

• Literatura efímera, ja que moltes obres s’han perdut.

• Les obres tendeixen a ser frases amb paral·lelismes, repeticions i estrofes.

• Les obres que s’han escrit o implantat en la cultura s’anomenen folklore.

La literatura popular catalana

• Gran vitalitat en tots els gèneres.

• Llengua parlada, que la castellanització només va afectar en ambients més propers a la cort.

Poesia popular

Gran varietat de gèneres:

• Nadales (naixement de Crist).

• Corrandes (danses o cançons curtes).

• Goigs (poesia religiosa sota l’advocació d’un sant).

Cal destacar els romanços, poemes narratius i altres que es transmetien oralment.

Prosa popular

Rondalles i llegendes: es transmetien oralment. Són relats ficticis i és habitual el seu caràcter fabulós.

Teatre popular

L’entremès més popular és el sainet: peces dramàtiques que descriuen costums de l’època, acompanyades de cançons d’intenció satírica.

Es continua desenvolupant el teatre religiós, que ajudava a l’educació de les classes més humils.