Bernat Metge, Ausiàs March i Joanot Martorell: la literatura catalana medieval i l'humanisme

Bernat Metge, paradigma d'aquest nou model d'intel·lectual

Bernat Metge és un paradigma d'aquest nou model d'intel·lectual.

• Funcionari de la Cancelleria reial i secretari reial de Joan I. On tots els funcionaris devien aprendre el llatí (llenguatge culte), el català, l'aragonès, entre d'altres.
• El van acusar de malversació del cabal (fons) públic i, a més, també de la mort de Joan I.
• Escriu Lo somni per sortir de la presó i per guanyar-se el nou rei, Martí l'Humà, i defensar-se sobre la mort de l'anterior rei.
• També és autor de: Llibre de Fortuna e Prudència, del poema Sermó (paròdia dels sermons) i Valter e Griselda (traducció d'una epístola de Petrarca).
• És un autor refinat, enormement culte, amb tocs de sarcasme o fins i tot de cinisme.

Lo somni

Lo somni és una gran obra de l'humanisme català i una de les obres mestres indiscutibles de la literatura catalana medieval.

• Escrita en primera persona, narra l'estada de Bernat a la presó, on se li apareix Joan I, mort recentment, acompanyat per Orfeu i Tirèsies (divinitats clàssiques), i conversen.
• La intenció: justificar-se davant de Martí l'Humà perquè el readmeti a la cancelleria, com realment va ocórrer poc temps després. A més, suma alguns dubtes sobre la immortalitat de l'ànima, ja que Joan està al purgatori (aquí Bernat utilitza el tòpic literari carpe diem, un tret modern per a l'època). Metge es presenta com a creient, en sintonia amb Martí l'Humà.
• És a dir, el llibre està escrit per complaure el monarca, i a part elogia la dona del rei i certes dones poderoses de l'època, per guanyar «lectores» i així poder sortir de la presó.
• Però, a més, l'obra és interessant per altres aspectes: racionalisme (modernitat), culturalisme, propi dels humanistes, i un model de prosa diferent del de Ramon Llull.

L'Humanisme

Del teocentrisme no es passa automàticament a l'antropocentrisme (antro- = home). A partir del segle XIII, amb la consolidació de la ciutat i la burgesia (protagonistes hegemònics), es fa necessària la renovació del llenguatge, per als artesans i comerciants pragmàtics i enriquits. És en aquest context que a Itàlia neix l'Humanisme, un moviment que mira a l'antiguitat per remodelar-ne els valors estilístics i ètics i que denota un canvi de sensibilitat amb origen en la cultura grecollatina (revolució dels models clàssics, que també imiten la llengua llatina). Es revela com un trànsit entre l'Edat Mitjana i el Renaixement.

• L'Humanisme tenia una gran erudició: volien conèixer els autors clàssics i ressuscitar els ideals de racionalisme, fet que els va portar a una literatura culta i refinada.

Ausiàs March

Ausiàs March és el primer autor que escriu poesia culta en català, sense provençalismes. A més, trenca amb la tradició trobadoresca creant un estil propi, únic en alguns aspectes dins la tradició europea.

Vida i obres principals

• Fill del militar i poeta Pere March. Neix a Gandia cap al 1397 i és armat cavaller ja de jove.
• Va intervenir en les incursions italianes d'Alfons el Magnànim, contra els pirates del mar de Sicília i al nord d'Àfrica.
• Alfons el Magnànim el nomena falconer major.
• Es va casar dues vegades: amb Isabel Martorell, que va morir al cap d'uns anys, i després amb Joana Escorna.
• Mor a València el 1459.

L'obra ausiasmarquiana consta de 128 poemes (unis 10.000 versos) repartits en: Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals, Cants espirituals i Poemes de circumstàncies.

1. Cants d'amor

Van significar una ruptura amb l'amor cortès trobadoresc i el dolce stil novo, provinent de Dante Alighieri. L'amor era dirigit a una dama, un amor adúlter a una dama noble. El dolce stil novo es fonamentava en la noblesa del cor, però continuava idealitzant la dama. Ausiàs March va fer un pas més, perquè defineix el pes extrem de l'amador, que portava a una falsa idolatria. El rebuig a la idealització el va portar a graus molt alts de realisme; per això trobem imatges casolanes i comparacions hiperbòliques.

2. Cants espirituals

Adreçats a Déu, amb por d'haver pecat en la seva vida amorosa i demanant-li que se l'endugui cap a l'altra vida.

Joanot Martorell

La novel·la de cavalleries és el gènere per excel·lència de l'Edat Mitjana. Vinculades a conceptes com l'honor, el valor, la justícia o la generositat, o les novel·les artúriques o matèria de Bretanya (cicle d'obres entre els cavallers de la Taula Rodona, sota les ordres del rei Artús, en cerca del Sant Greal, la sang de Jesucrist en un calze).

Aspectes importants: presència de mags (Merlí, Morgana) i monstres o aparicions.

La novel·la catalana és una excepció. Obres representatives: Tirant lo Blanc (s. XV) i Curial e Güelfa (s. XV), caracteritzades pel realisme i la versemblança.

Cal recalcar la diferència entre novel·les de cavalleria i novel·les cavalleresques:

• Novel·les de cavalleria: novel·les artúriques (acció i molta ficció).
• Novel·les cavalleresques: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa… (acció, però amb versemblança, i enllacen conceptes i temes com l'amor i el món de la dona).

Vida i obra de Joanot Martorell

Joanot Martorell (Gandia, Safor, 1413/1415 – mort el 1468) va ser un cavaller. Provenia d'una bona família de gran prestigi social i econòmic, però es va arruïnar. Són conegudes les lletres de batalla (cartes de desafiament a combat) que intercanvia amb diversos cavallers.

Joanot no va arribar a veure publicada la seva obra Tirant lo Blanc, que va ser modificada per Martí Joan de Galba, amic i coautor de Joanot. És una de les novel·les més reconegudes per:

1. Novel·la total (cavalleresca, històrica, eròtica, d'aventures…).
2. El realisme d'aquesta (hi apareixen personatges creïbles).
3. La incorporació de l'humor i l'erotisme.

Aquests aspectes la converteixen en una novel·la versemblant (creïble) i moderna.

Podem destacar quatre aspectes importants de la novel·la:

1. Alternança d'episodis èpics i amorosos, irònics i dramàtics.
2. Petits episodis d'una certa autonomia narrativa.
3. Barreja de fets històrics i ficció.
4. Importància del món de les dones, agents participatius i actius en la trama.

Curial e Güelfa

El debat sobre l'autoria de Curial e Güelfa continua ben viu. L'historiador Abel Soler l'atribueix a Enyego d'Àvalos, camarlenc del Magnànim, nascut a Toledo, educat a la cort de València i enviat com a ambaixador a Milà i Nàpols, on escriu la novel·la entre 1445 i 1448. Es caracteritza pel realisme i la versemblança, sumat a algun episodi al·legòric i mitològic.

Ambientada al segle XIII i dividida en 3 llibres, tots precedits d'un pròleg:

• Primer llibre: iniciació del jove Curial en la cavalleria a Montferrat (Itàlia), empès per Güelfa (dama que ell estimava). Fuig a Àustria, on venç un torneig i rebutja la mà de Làquesis.
• Segon llibre: participa en el torneig de Melun, viatja a la cort de París i perd el favor de Güelfa per mentides d'envejosos sobre Làquesis.
• Tercer llibre: viatja a Terra Santa i Grècia, naufraga al nord d'Àfrica (sis anys captiu), on unes dames mores s'enamoren d'ell i una se suïcida per ell. Torna a Montferrat d'incògnit i participa en un torneig. Güelfa l'accepta i es casen.

En l'obra es combinen les aventures cavalleresques amb la intriga amorosa (eix vertebrador), barrejant personatges de ficció i històrics.