Bernat Metge, Ausiàs March i Tirant lo Blanc: La Literatura Catalana dels Segles XIV i XV
Bernat Metge: Renaixement italià (segle XIV)
Humanisme: corrent filosòfic (antropocentrisme) en el qual es fa una recuperació dels clàssics (Grècia i Roma).
Bernat Metge treballava a la Cancelleria reial, per la qual cosa estava en contacte amb el Renaixement.
Obra: Lo somni (1399)
- Hi apareix l'escepticisme: parla de la immortalitat de l'ànima, que ell no creu que existeixi.
- Hi apareixen figures mitològiques (Grècia i Roma).
- Escriu aquesta obra per expressar la seva innocència en l'assassinat del rei Joan I.
Poesia dels segles XIV-XV
Pervivència de la poesia trobadoresca
Del segle XII al XIII hi havia la poesia trobadoresca, en una societat feudal. Al segle XIV es va produir un canvi de societat que va introduir:
- La creació dels primers burgs (burgesos) i noves professions.
- Règims autoritaris.
- La burgesia supera la noblesa.
- La religió passa del teocentrisme a l'antropocentrisme.
- Un estil més vitalista, l'art i una nova sensibilitat literària (dolce stil novo), basada en la sinceritat.
També apareixen els certàmens poètics, amb la missió de mantenir la poesia trobadoresca. Els certàmens són una nova poesia trobadoresca rígida i repetitiva, que desvirtua l'esperit trobadoresc i no té valor literari (poc originals).
Jordi de Sant Jordi
Valencià dels segles XIV-XV. És considerat el poeta de tradició trobadoresca més important del segle XV. Conrea la poesia amorosa amb elegància, sensibilitat i melancolia.
Ausiàs March
Trencament amb la poesia trobadoresca (perquè és important):
- Modificació personal o intimisme: sinceritat, ja que parteix de la seva pròpia experiència.
- Temes: l'amor, la mort, problemes ètics...
- Nova actitud: nova visió de la dona (valora aspectes intel·lectuals, no físics) i de l'amor (filosofia amorosa).
- Escriu en el català de l'època.
Tirant lo Blanc
Autor
Joanot de Martorell (1440-1468), de mitjana noblesa, va ser armat cavaller. Noble bregós i guerrer singular, va estar a la cort d'Anglaterra durant un temps i va conèixer els ceremonials. Va introduir l'humor, la ironia i la caricatura a les novel·les cavalleresques i va morir sense veure publicada la seva obra, que no va poder acabar.
Obra
L'autoria recau en Joanot Martorell, però Martí Joan de Galba va publicar l'obra el 1490. També va escriure la Pila (últim capítol) i va completar alguns capítols.
- 1a teoria: l'autoria recau en J. Martorell, però Galba va publicar l'obra.
- 2a teoria: tota l'obra va ser escrita per Joanot Martorell i publicada per Martí Joan de Galba.
Estructura
- Tirant a Anglaterra
- Tirant a Sicília i Rodes
- Tirant a Constantinoble
- Epíleg
Novel·la moderna
Perquè explica amb lògica i raó els fets que succeeixen, no amb fe ni màgia. Tots els fets són versemblants, cosa que trenca amb la narrativa anterior: els llibres de cavalleries.
Característiques
Relat autobiogràfic d'un personatge imaginari que viu la vida dins d'un marc realista i versemblant, i que descriurà la societat del segle XV.
Novel·la total o polièdrica:
- Històrica: recull fets històrics i descripcions cavalleresques.
- Social: recull pràctiques de la noblesa cortesana (festes, cerimònies...).
- Militar: inclou estratègies, armes i batalles amb molt detall.
- Romàntica i sentimental: multitrama, amb diferents històries amoroses.
- Psicològica: descriu la personalitat i les contradiccions del personatge.
Trets de modernitat
- Les dones porten la iniciativa (Plaerdemavida, Emperadriu).
- Cavaller amb virtuts i defectes.
- Erotisme i sensualitat.
- Apareix el suïcidi.
- Adulteri (dona a home), entre d'altres.