Característiques Literàries i Estètiques del Noucentisme Català

Introducció al Noucentisme Català

El Noucentisme va representar un moviment cultural i literari clau a Catalunya, caracteritzat per una sèrie de valors estètics, morals i socials ben definits que pretenien modernitzar el país sota el signe de la civilització i el seny.

Principals Característiques Estètiques i Temàtiques

• Immanència de l'obra d'art: Es concedeix a les manifestacions artístiques valors per elles mateixes, perquè siguin autònomes, amb un contingut sòlid i de bona qualitat.
• Condensació: s'elimina de les obres tot allò accessori i innecessari, de manera que les produccions són breus; per aquest motiu, es prefereix la poesia.
• Didactisme: Es reflecteix la voluntat d'ensenyar i educar la societat. Eugeni d'Ors va jugar un paper molt important en aquesta tasca.
• Artifici: Suposa la recerca tècnica deliberada i cercada, amb una planificació prèvia. Hi ha una voluntat de l'artista de demostrar l'esforç i el treball fet; s'arriba així al preciosisme i es cerca la perfecció formal.
• Ironia: Els noucentistes són grans irònics de la literatura catalana i l'usen com a nexe entre la voluntat i la raó, i com a element distanciador entre l'autor i l'obra. L'autor no s'implica directament, la qual cosa facilita la crítica.

Jerarquització dels Gèneres Literaris

Per als noucentistes, la jerarquia dels gèneres respon a criteris molt específics:

• 1r lloc (La Poesia): És el gènere més important perquè permet la condensació, el didactisme, l'artifici i la perfecció formal. És, amb diferència, el gènere més conreat i valorat.
• 2n lloc (L'Article Periodístic): Molt conreat a causa de la influència d'Eugeni d'Ors per incidir directament en la societat.
• 3r lloc (El Conte Literari): Ocupa un lloc secundari respecte als anteriors.
• 4t lloc (El Teatre i la Novel·la): Inicialment en un pla inferior, tot i que amb el temps el teatre guanyarà valor per la seva capacitat d'influència social. Pel que fa a la novel·la, es trobava en un moment de crisi pràcticament a tota la literatura occidental i no seria represa amb força en la nostra literatura fins als anys 20.

El Classicisme i la Visió del Món

• Classicisme idealitzat i mètodic: Present tant en l'aspecte formal com en el pla del contingut, amb una gran precisió.
• Visió del món harmònica i mediterrània: On es valora l'ordre i el seny.
• Valoració estètica i poètica: Aplicada a la vida quotidiana.
• Referents cristians i clàssics: Presència de referents cristians com a recurs temàtic, a més d'un ús abundant de citacions clàssiques i mitològiques.
• Idealització de la feminitat: Consideració de la dona com a bressol, encarregada de transmetre les bases culturals i ideològiques del poble.
• Urbanitat i civilitisme: La ciutat apareix en aquests poemes com la màxima expressió de la civilització, incorporant elements urbans i moderns.
• Naturaleza urbanitzada: La natura no apareix salvatge, sinó sempre ordenada, ajardinada i dominada per la mà de l'home.
• Ironia i humor subtil: Es fa un ús abundant de la ironia i de l'humor subtil com a recursos expressius.
• Perfeccionisme lingüístic: Gran preciosisme del llenguatge. Amb aquesta tria minuciosa, aconsegueixen elevar el nivell de la poesia catalana i situar-la a l'altura de l'europea.

Models Literaris i Autors Destacats

Els models d'aquests autors, a més dels clàssics grecollatins, inclouen alguns modernistes com Gabriel Alomar, Joaquim Ruyra i, sobretot, Miquel Costa i Llobera (proclamat mestre) i Joan Alcover.

Quant a la figura central del moviment, l'autor més destacat és sens dubte Josep Carner.