Causes de la Primera Guerra Mundial: rivalitats, aliances i Pau Armada
Les causes de la I Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial va ser la culminació d'una sèrie de tensions, conflictes i rivalitats prèvies, entre les quals podem destacar:
A) Rivalitat entre Gran Bretanya i Alemanya
La política del canceller alemany del rei Guillem I, Bismarck (1815-1898), no havia estat només encaminada a unir els estats alemanys, sinó també a fer d'Alemanya la gran potència política i militar que creia que li corresponia per la seva potència econòmica. D'aquesta manera volia substituir Gran Bretanya com a líder d'Europa, però també subordinar econòmicament els territoris veïns (França, Bèlgica, Holanda), creant una unió econòmica d'Europa Central.
B) Rivalitat entre França i Alemanya
En la seva política d'unificació, Bismarck havia arrabassat per la força a França les regions d'Alsàcia i Lorena (1871), i França estava desitjosa de revenjar-se d'Alemanya. A més, veia amb temor els desitjos expansionistes alemanys.
C) Rivalitat entre Rússia i l'Imperi Austrohongarès pel control dels Balcans
Les nacions de la península balcànica que havien estat sota domini turc s'anaven independitzant (Sèrbia, Montenegro, Bulgària, Romania). Pocs anys abans de la Primera Guerra Mundial havien tingut lloc dues guerres balcàniques (1912, 1913), durant les quals Turquia havia anat perdent territori a favor dels estats de la zona. Per la seva part, Rússia era aliada de Sèrbia i volia ajudar-la a configurar una Gran Sèrbia que unifiqués la regió en un sol estat. L'Imperi austrohongarès (l'emperador d'Àustria era també rei d'Hongria), que posseïa a la zona els territoris de Croàcia, Bòsnia-Hercegovina i Eslovènia, veia aquests fets amb desconfiança.
D) Rivalitat pel control colonial
La Conferència de Berlín (1885) havia posat certa pau entre les potències europees que es repartien Àfrica, però en iniciar-se el segle XX tornà a augmentar la tensió: Alemanya aspirava a quedar-se el Marroc i per això competia amb França. La Conferència d'Algesires (1906) va repartir el territori marroquí entre França i Espanya; aquesta darrera es va quedar el nord, ja que Gran Bretanya preferia un estat feble al sud de l'estret de Gibraltar. A canvi d'abandonar les seves pretensions sobre el Marroc, Alemanya va obtenir el Camerun.
E) La cursa armamentística
La segona revolució industrial havia portat a l'experimentació, fabricació i acumulació de gran quantitat d'armament, dins del que se'n va dir la «Pau Armada»: tancs, metralladores, canons, gasos tòxics, vaixells, submarins… L'època anterior a la guerra és coneguda com a Pau Armada.
F) Les aliances
Tot aquest joc d'interessos contraposats havia donat lloc a dos blocs d'aliances a Europa: la Triple Entesa, formada per Gran Bretanya, França i Rússia, i la Triple Aliança, composta per Alemanya, l'Imperi austrohongarès i Itàlia (que també volia participar en el repartiment colonial). Aquesta darrera se'n va separar durant la guerra, canviant de bàndol, i s'hi van afegir en canvi Turquia, desitjosa de recuperar la seva influència a la península balcànica. Aquest joc d'aliances va contribuir a la ràpida extensió del conflicte.
Tot això feia que, poc abans d'iniciar-se la guerra, tothom la veiés ja com a inevitable i només fes falta un detonant.