Comentari narratiu del fragment de Ramon Muntaner: la mercadera de Peralada

Comentari narratiu

Tema i parts bàsiques

El fragment del text extret de la Crònica de Ramon Muntaner se centra en el relat on veiem l'enfocament i captura d'una mercadera de Peralada a un cavaller francès.

Des d'un punt de vista estructural, aquest text es divideix en un títol, 23 línies distribuïdes en dos paràgrafs, una estroféta (ll. 1-2), on Muntaner ens anuncia en primera persona que va a contar-nos un fet extraordinari i veritable, i una referència bibliogràfica.

Des del punt de vista del contingut, cal tenir en compte que estem davant d'un relat narratiu, i podem estructurar el text a la manera característica de la tipologia textual a la qual correspon. Així doncs, dividim el relat de la següent manera:

• Plantejament (ll. 3-4). Presentació, a través de la figura del narrador intern testimoni (el propi Muntaner), del personatge de Na Mercadera i de la situació de l'acció a Peralada.
• Nus (ll. 4-21). Desenvolupament de l'aventura de Na Mercadera.
  • a) Paràgraf 1 (ll. 4-17). Na Mercadera, armada i vestida per l'ocasió, sorprèn un cavaller francès i l'ataca. El paràgraf acaba amb la intervenció de la protagonista demanant la rendició del cavaller.
  • b) Paràgraf 2 (ll. 18-21). Rendició del cavaller, qui és dut al centre de Peralada perquè tothom vegi i admiri la proesa de Na Mercadera.
• Desenllaç (ll. 22-23). De com es recompensa la protagonista i és rescatat el cavaller francès.

Resum

Resum del fragment narratiu.

Tipologia textual

La tipologia que predomina al text és la narració, ja que Muntaner conta els fets que va protagonitzar Na Mercadera. Ho demostren sobretot les accions («va eixir de la vila», verbs d'acció), la distribució del text en les parts bàsiques del text narratiu (plantejament, nus i desenllaç), la presència de personatges protagonistes i secundaris, i els connectors temporals (un dia, acabat tot...).

Al llarg de la narració hi ha intercalada una altra tipologia textual, el diàleg, que fa que la història siga més àgil i viva, perquè els fets no només es conten per mitjà del narrador, sinó també a través de les intervencions de diversos personatges, que fan l'efecte de parlar en directe (per exemple, la intervenció de la protagonista demanant la rendició del cavaller). Per a saber quan parla un personatge en comptes del narrador, es fa un salt de línia i la intervenció va seguida d'un guió.

Una altra tipologia secundària que conté el text és la descripció, que apareix en el segon paràgraf. Així, encara hi ha acció (els personatges van caminant).

En conclusió, el text que comentem és predominantment narratiu, encara que té fragments conversacionals i fragments descriptius.

Àmbit d'ús

Aquest text pertany a l'àmbit d'ús literari, en tant que estem davant d'un text narratiu que neix de la creació, la intenció del qual és entretenir els lectors.

Gènere

Dins de la tipologia textual narrativa, podem classificar el relat de Muntaner com un fragment d'una novel·la, tal com demostren les característiques enumerades a l'apartat de tipologia textual.

Registre lingüístic

S'hi fa servir un registre formal. Aquest registre és propi de textos de situacions de comunicació acadèmica i especialitzada com aquesta. Cal destacar, quant al lèxic, la presència de la terminologia específica del camp de la sociolingüística i de molt del llenguatge general culte o formal; i quant a la sintaxi, l'ús d'oracions d'una certa complexitat. S'hi fa servir la modalitat estàndard.

El text pertany a un registre de formalitat estàndard, amb un nivell de formalitat mitjà/alt, característic dels textos literaris. Alguns trets que ho demostren són, per exemple, l'ús de morfologia característica dels models estàndard.

Variació dialectal

Podem dir que el text està dins la varietat dialectal del català, i més concretament dins del català central.