La construcció de la ficció: de Chrétien de Troyes a la realitat cavalleresca
La construcció de la ficció
Les obres de Chrétien, com les dels seus continuadors i imitadors, són plenes d'històries i boscos salvatges inhospitalaris, habitats per personatges estrafolaris, misteriosos i malvats, i per extraordinàries bèsties que l'intrèpid cavaller errant ha d'esquivar. Chrétien de Troyes no inventava les històries, sinó que utilitzava contes que ja es coneixien. L'originalitat de l'obra està en la forma. La novel·la, a més de pretendre ensenyar, s'orienta a la diversió i a l'entreteniment.
S'adreçaven a un públic que no llegia sinó que bàsicament escoltava la lectura en veu alta d'un especialista. El públic d'aquests narradors era majoritàriament analfabet. A més, la cantarella del vers feia que la novel·la fos més agradable d'escoltar. La prosa no era una forma d'escriptura desconeguda, ja que s'havia emprat per fer historiografia en llatí.
De la ficció a la realitat
Aquesta historiació va facilitar el desig dels cavallers reals d'emmirallar-se en els seus antecessors artúrics, que eren model de virtut. Allò que va permetre que la realitat imités la literatura van ser la justa i el torneig, i totes les lluites esportives que van anar practicant la cavalleria de la Baixa Edat Mitjana.
La justa i el torneig
La justa era el combat individual entre dos cavallers, mentre que en el torneig els cavallers competien en equips. És al segle XIII quan comencen a generalitzar-se i a fer-se regularment. Al principi eren durs i violents, ja que els combatents aprofitaven per lliurar tot l'odi que tenien. En vessar-s'hi molta sang, van haver de controlar i aturar la violència.
La fortitudo era el risc i el perill, essència del guerrer que exposa el cos a la mort. Tothom podia guanyar diners, ja que els perdedors eren fets presoners i estaven obligats a pagar un rescat als vencedors.
De la realitat a la ficció de la realitat
La figura del cavaller errant defensa les virtuts i els grans ideals nobles, i era un personatge real. La mitjana noblesa valenciana, des de la primera joventut, disputava combats cavalleresques. Chrétien s'havia adonat que, per captar l'atenció del públic, calia transportar-lo a universos fabulosos. A la segona meitat del segle va escriure en el sentit contrari al del seu antecessor: cap a la realitat.