Construcció i declivi de la llengua catalana: origen, expansió i model referencial
CONSTRUCCIÓ I DECLIVI DE LA LLENGUA
Procés de construcció de les llengües. MANIFESTACIÓ D'UNA LLENGUA EN VOLGUERS
A. Fets lingüístics
A partir del segle XII, amb l'aparició en romanç de textos en extensió com ara:
- Traducció del Forum iudicum, feta durant la segona meitat del segle XII. Recopilació de textos legals.
- Les homilies d'Organyà: són sermons de darreries del segle XII trobats al poble d'Organyà (l'Alt Urgell).
B. Fets històrics
El naixement de la llengua és paral·lel a fets històrics que comencen a configurar una estructura territorial, política i social. Els francs constitueixen la Marca Hispànica: un territori que havia de servir per a frenar que els musulmans entressin dins de l'Imperi Carolingi. Va actuar com a punt de partida, basat en els comtats catalans.
A finals del segle X, els comtes de Barcelona es van independitzar; durant el segle XII van començar l'expansió. Això va augmentar la relació cultural i humana amb Occitània, el parentiu amb l'occità.
L'EXPANSIÓ CAP AL SUD I CAP A LA MEDITERRÀNIA
A. Constitució i expansió de la Corona d'Aragó
Segle XII: l'expansió dels francesos per Occitània. La conquesta de Jaume I va donar un impuls amb la presa de Mallorca, Eivissa i el Regne de València, fins a territoris de domini i llengua àrab. L'expansió va continuar a Menorca, Sicília, Sardenya i Atenes. Va afavorir l'establiment de consolats per al comerç marítim.
B. Formació d'una estructura política a l'entorn dels reis
La Corona és una organització de política concreta. La traducció del llatí o la redacció en romanç de textos legals bàsics en l'organització jurídica de la Corona, com els Furs de València i el Llibre del Consolat de Mar (que regulava el comerç marítim), són exemples d'aquest procés. L'any 1264, Jaume I va ordenar la redacció de la documentació.
La cancelleria reial, institució dedicada als afers administratius, va tenir un paper en la creació d'un model de llengua comuna. Va servir com a referència i d'unificació de la llengua (administrativa i literària).
C. Dignificació de la llengua vulgar
El concepte de nació anava molt lligat al de comunitat lingüística. A la vora de les denominacions tradicionals de tipus romanç, pla o vulgar, comença a difondre's durant aquesta època el terme català.
D. Conreu literari de la llengua
Ramon Llull, veritable creador de la prosa literària, va ser dels primers a utilitzar una llengua romànica en àmbits com la filosofia. L'ús de la nostra llengua va tenir un paper important amb les quatre grans cròniques: El Llibre dels Feits, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Van representar una oportunitat més de dignificació del romanç. Importància dels textos en la construcció de la consciència nacional: narracions de fets històrics des del punt de vista dels reis, per explicar l'expansió territorial. Tot això afectava la prosa. La llengua continuava sent el occità.